L'addicció als videojocs és reconeguda com una malaltia mental per la Organització Mundial de la Salut (OMS). L'Associació Catalana d'Addiccions Socials (Acencas) ha avisat, a més, que durant els mesos d'estiu creix el perill de caure en aquest tipus d'addicció. Per això, el president d'aquesta entitat, Francesc Perendreu, ha alertat sobre els riscos dels videojocs, especialment entre els més joves i en període de vacances, i per això ha demanat als pares i mares que actuïn per evitar-ho.
«Si bé és cert que els videojocs poden convertir-se en una forma d'entrenament per a la ment, fer-ne un ús excessiu pot generar greus problemes de salut», adverteix Perendreu, que afirma que els videojocs tenen elements addictius que s'activen quan els nens es dediquen a intentar passar de nivell i això provoca que acabin interactuant massa amb aquests tipus de dispositiu. Perendreu comenta que aquesta addició fa que infants i adolescents no facin altres activitats socials com l'activitat física, quedar amb els amics o jugar a l'aire lliure. «Estan constantment davant la pantalla, fan un menjar ràpid i sense diàleg amb la resta de la família per no haver de deixar de jugar. I aquest sedentarisme també els porta a tenir problemes d'obesitat infantil», adverteix.
Segons Perendreu, quan es produeix una addicció, l'infant pot patir alteracions del son i un estat de nerviosisme constant per l'ús exagerat de les pantalles, a més de provocar aïllament social. A tot això se li ha de sumar l'ansietat, la irritabilitat i la ira, que són altres símptomes que provoca l'addicció, així com un elevat percentatge de fracàs escolar.
Acencas apunta que el perfil més comú és el de l'adolescent noi d'entre dotze i vint anys. Els símptomes són una excessiva preocupació i obsessió pels jocs, fracàs reiterat en intentar deixar de jugar i una dependència emocional que fa que cada dia necessiti jugar més. En aquest sentit, Perendreu afirma que els adolescents juguen bàsicament per evadir-se dels problemes familiars o escolars i per millorar el seu estat d'ànim. «Es tracta de persones amb una personalitat una mica immadura que busquen recompenses immediates, gent amb baixa autoestima i amb una visió molt negativa o joves que busquen emocions i risc», assenyala.
Per tal d'evitar addicions, Acencas recomana a mares i pares que ajudin els seus fills a escollir jocs adequats amb els quals també puguin divertir-se, que parlin amb ells sobre el contingut dels jocs, perquè puguin entendre la diferència entre la imaginació i la realitat i que desaconsellin el joc solitari. També aconsella vigilar el joc obsessiu, marcant un límit de temps per jugar i de dies, i compartir els jocs amb altres activitats físiques i socials.
Addiccions al joc en línia
Fa uns mesos, Acencas també va reclamar mesures davant l'augment de les addiccions dels joves al joc en línia, després que un estudi del Consorci Sanitari del Maresme assenyalés que les persones que s'enganxen a aquest tipus de jocs són cada cop més joves. Per això, l'entitat va demanar que s'apliquin, de manera urgent, les mesures recollides en el pla de prevenció contra l'addició a l'ús de les noves tecnologies aprovat pel Parlament del juliol de 2016.
Segons dades del Consorci del Maresme, les persones enganxades són cada cop més joves: la mitjana d'edat del jugador en línia és de 28 anys i el temps que transcorre des que comença a jugar fins que desenvolupa l'addició és de quatre anys. En canvi, pel que fa a les persones addictes a les màquines escurabtuxaques, la mitjana és de 33 anys i en triguen nou a desenvolupar la patologia.
