12 de juliol de 2018
12.07.2018
Manuel Bartual. Editor, historietista i dissenyador gràfic

Que algunes obres molestin no implica que no puguin existir

12.07.2018 | 11:18
Que algunes obres molestin no implica que no puguin existir

Hi ha censura o no, a dia d'avui a Espanya?

Jo crec que hi ha, sobretot, autocensura. Estem en un moment en què per qualsevol detall en el que no t'havies ni fixat [en una obra, en un tuit....] te la poden liar fàcilment. És una mica terrible. Al final, arriba un punt que penses «tant li fa, seguiré fent el que faig», perquè no té sentit estar pendent d'argumentacions que no tenen res a veure amb la teva obra. El problema és que jo veig que s'estan instrumentalitzant ficcions per posar-les al mig de batalles que no tenen res a veure amb elles. L'objectiu hauria de ser buscar la reflexió a la qual convida la ficció, la seva crítica, la seva queixa...

És el temps de la por?

Sí, totalment. Estan passant coses que espanten la gent. Jo vaig ser dibuixant a El Jueves i el 2014 diversos col·laboradors vam marxar perquè hi va haver autocensura dins de l'editorial, cosa que per a nosaltres no tenia sentit. També crec que aquestes coses són pendulars, però no sé en quin punt es troba el pèndol.

Es parla molt que l'art no té sentit si no és lliure. Però, hi ha d'haver límits?

Evidentment, l'art ha de ser lliure. Un ha de poder fer el que li vingui de gust sense cap restricció. Els límits els marca cadascú, cada autor. Això no és autocensura, sinó els límits que van d'acord amb el teu propi discurs. El problema ve quan algú et diu que no pots anar fins a cert punt perquè et pot passar alguna cosa, quan hi ha algun element extern que et fa pensar que potser no hauries d'arribar fins allà.

Amb les xarxes socials, és més difícil censurar i més fàcil que «allò prohibit» es magnifiqui?

Sí. L'efecte que s'aconsegueix quan es prohibeix alguna cosa és que la gent ho vegi més. Per tant, no entenc l'estratègia que hi ha darrere d'aquest tipus d'accions. Pot ser que estiguem en mans de gent completament anacrònica a la nostra època que no són conscients que avui en dia, si prohibeixes alguna cosa, l'únic que faràs és donar-li metxa perquè es vegi més.

A Valtonyc se l'ha volgut silenciar, però des de la denúncia de la seva cançó, la seva popularitat s'ha disparat. I el mateix en altres casos.

Sí, és just el que passa. En primer lloc, jo no l'hauria denunciat. Si m'ofengués alguna cosa, l'ignoraria. Valtonyc estava parlant al seu públic i per al seu públic. Crec que amb el fet que ara estem més connectats que abans hi ha una mena de sensació que tot és per a tots. I no és així. No totes les obres són per a tothom, hi ha coses que són per a un determinat públic. Que algunes obres molestin algú no implica que no puguin existir.

L'estiu passat va triomfar amb la seva ficció «Todo está bien» a Twitter, demostrant les noves possibilitats narratives de les xarxes socials.

Aquest tema em sembla molt interessant, i crec que el món de possibilitats que ofereixen les xarxes per explicar històries és un territori gairebé verge. Les xarxes ofereixen eines que no tenen altres mitjans. El principal és el directe, el fet d'explicar una història en temps real, de manera que no saps quan acabarà la història, de manera que t'enganxes i hi ha més proximitat.

En el seu cas, Twitter.

En el cas de Twitter, tenim vídeo, enquestes, imatges, textos, gifs... hi ha gent que només publica un microrelat, i això no és exactament utilitzar bé les possibilitats de les xarxes, perquè m'està explicant alguna cosa que ja podria llegir en un llibre. No dic que no sigui vàlid, però crec que s'ha d'adaptar la història al mitjà. A més, hi ha la possibilitat d'interactuar amb el lector, fet que genera una proximitat molt poderosa. A Está todo bien jo explicava la història sense interpel·lar ningú, però estava pendent de la conversa per poder aprofitar alguns detalls i incloure'ls a la història.

I a partir d'allà va néixer la seva primera novel·la, «El otro Manuel».

Sí, es va publicar al març. La veritat és que mai havia escrit una novel·la i estic satisfet. Com que el llibre no podia tenir la interacció amb els lectors, l'he escrit amb un llenguatge molt senzill, molt de tu a tu, interpel·lant el lector tota l'estona. Ha estat molt còmode i divertit. I tinc ganes de continuar per allà.

Arriba l'agost. Se'n va de vacances?

Clar [riu]. Però bé, mai saps quan pots viure un fenomen paranomal que puguis explicar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook