The Quarrymen va ser el primer grup de John Lennon. Era l'any 1956, Lennon tenia 16 anys i Rod Davis era un dels joves que el va acompanyar en aquell primer grup que, amb la incorporació de Paul McCartney i George Harrison, s'acabaria convertint en els Beatles. Va ser després d'un concert dels Quarrymen, el 6 de juliol de 1957, que John Lennon i Paul McCartney es van conèixer.

Els membres originals dels Quarrymen, amb la lògica excepció de John Lennon, es van reunir l'any 1997 per enregistrar i actuar arreu del món. Rod Davis és el convidat d'honor del festival Beatles Weekend, que se celebra aquest cap de setmana a l'Estartit, on explicarà els seus records amb John Lennon i els Quarrymen i rebrà el Premi Beatlemaníac.

Com va ser l'arribada del rock al Regne Unit i l'aparició de l'skiffle?

Als músics de les orquestres del jazz de Nova Orleans a Anglaterra també els agradava tocar blues amb guitarra i banjo o banjo i taula de rentar durant les mitges parts de les seves actuacions. L'any 1956, la cançó de Lonnie Donegan Rock Island Line va tenir un gran èxit i va inspirar molts joves a tocar la guitarra i formar grups musicals per a tocar skiffle , que així s'anomenava aquella música. Pocs anys després va arribar el rock'n'roll, molt més sexy. Hi havia molts nois que sabien tocar la guitarra i les cançons d'aquella època no eren gaire complicades, de manera que van deixar l'skiffle per tocar rock'n'roll.

Com era la vida juvenil d'aquells anys a Liverpool?

La ciutat encara es recuperava de la guerra, perquè havia patit molt a causa dels bombardejos alemanys. Però érem joves, no hi havia més guerra, la vida es posava més interessant, la roba tenia més color, hi havia més cotxes als carrers i teníem la música per als joves, que no era com la música dels nostres pares.

Com recorda el naixement dels Quarrymen?

Un amic de l'escola de John Lennon, que es deia George Lee, va dir a en John que hauria de formar un grup d'skiffle, perquè tenia bona veu. Poc després de la formació del grup els meus pares em van regalar un banjo. Jo tenia catorze anys i era company a l'escola d'en John. Quan vaig dir al grup que ara tenia un banjo, em van convidar a tocar amb ells.

El concert de St. Peter's Church va ser important. Quins records té d'aquell dia i de la trobada de John i Paul?

Recordo molt bé aquell dia, viatjant pel nostre barri en una camioneta, tocant al descampat rere l'església i també al ball de la tarda; però haig de reconèixer que no recordo haver vist en Paul en tot el dia! Sens dubte durant la famosa trobada jo ja havia tornat a casa per sopar!

Vostè va deixar aviat els Quarrymen, per què?

El grup començava a tocar més i més rock'n'roll, cosa que no era el que m'agradava. Jo preferia la música americana més tradicional que tocaven els grups d'skiffle. A més, jo sóc músic de banjo i no es pot tocar rock'n'roll amb un banjo! Els altres nois volien deixar l'escola Quarry Bank als 15 anys i jo intentava estudiar allà alguns anys més per a anar a la universitat.

Com va viure l'èxit dels Beatles?

Em vaig alegrar molt del seu èxit, perquè llavors la indústria musical es controlava totalment de de Londres, i per a un grup de Liverpool, a 300 quilòmetres de distància, poder conquerir tot el país era una meravella.

Com va ser la seva relació posterior amb John Lennon?

La darrera vegada que els vaig trobar va ser l'abril de 1962, quan jo era de vacances a Liverpool. Ens vam trobar i vam parlar de música. Jo havia començat a tocar la guitarra, la mandolina i el violí i John em va demanar si podia tocar la bateria, perquè m'hauria demanat d'anar amb els Beatles a Hamburg. Llàstima que no jo sabés tocar la bateria...

Com recorda la seva mort?

En aquella època jo treballava per a una companyia de viatges a Londres i quan vaig arribar a l'oficina els meus amics em van explicar la mort de John. Un no pensa que un vell amic pugui ser abatut a trets i no em va semblar real.

Els Quarrymen segueixen en actiu, enregistrant i fent xerrades, com ara amb la seva participació al festival Beatles Weekend de l'Estartit. Una segona joventut?

Vam començar a tocar de nou l'any 1997 i, realment és com una segona joventut! Sabem que no podem viure un altre cop la primera joventut, però una segona és millor que res! A més, els fans dels Beatles es meravellen que encara hi hagi vius alguns dels que tocàvem amb els mateixos Beatles, i els agrada escoltar la música que tocàvem amb ells als anys 50. Ens ho passem molt bé quan toquem, som peces vives de museu. I si encara fem feliços els fans, nosaltres estem ben contents!