14 de juliol de 2018
14.07.2018
Estel Solé. Actriu i dramaturga

En el teatre, les dones no tenen l'oportunitat de fracassar com els homes

14.07.2018 | 07:08
En el teatre, les dones no tenen l'oportunitat de fracassar com els homes

Estel Solé ha adaptat l'obra clàssica Lisístrata, que narra la primera vaga sexual de la història, situada en l'any 441 aC, quan les dones gregues es van negar a practicar sexe per acabar amb la Guerra del Peloponès.

Estel Solé ha adaptat l'obra clàssica Lisístrata, que narra la primera vaga sexual de la història, situada en l'any 441 aC, quan les dones gregues es van negar a practicar sexe per acabar amb la Guerra del Peloponès.


Lisístrata es considera la primera obra feminista de la literatura clàssica. Creu que ara és més actual que mai?

Crec que hi ha dos temes a l'obra, que són la lluita de gèneres i l'anhel de la pau, que segueixen sent absolutament vigents i fan que l'obra sigui tan universal.

A quines desigualtats feien front les dones a l'Antiga Grècia?

Desigualtats absolutes. Les dones ocupaven l'àmbit domèstic, estaven bàsicament a casa, i en diferents moments de l'obra se cita. Hi ha un personatge, la Calònice, que just a l'inici, quan Lisístrata les ha convocat, diu: «Què vols que fem de bo les dones si tothom compta que valem poc més que per empolvorar-nos i remenar draps i sandàlies?».

Creu que les dones són les principals víctimes de la guerra?

A l'obra també reflexiona sobre això. Hi ha un moment en una discussió entre el magistrat i la Lisístrata, on ella diu: «Nosaltres portem els fills al món, i total, per què? Perquè ens els acabeu matant a la guerra». És a dir, que aquesta guerra és absolutament inútil, ens deixeu al marge, no ens deixeu opinar de política, feu la guerra sense demanar-nos permís ni consultar-nos, i a sobre, envieu els fills que hem parit i que hem estat cuidant a casa, i tant us fa el nostre patiment.

Creu que aquesta vaga pot recordar la que vam viure el passat 8 de març?

Crec que el que hi ha en comú és la sororitat, aquest empoderament de la dona que pren consciència de qui és i del poder que té, deixa de tenir por i es recolza en les seves companyes per fer front a un tema concret, que en aquest cas, a més a més, és un bé per a homes i dones.

Hi va participar, en la vaga del 8 de març?

Sí. Tot i ser autònoma estava fent d'actriu en un taller i no vaig anar-hi. A la manifestació hi vaig poder anar només una hora, perquè tinc un peque, però no vaig anar a treballar.

Salvant les distàncies del temps, creu que el fet de plantejar una vaga sexual reforça els estereotips sobre el sexe associats a homes i dones (el fet que els homes són màquines sexuals, i les dones els satisfan)?

Crec que no, perquè l'obra també ens mostra la necessitat sexual de les dones. Hi ha un moment en què les dones diuen: «Abstenim-nos de qualsevol altra cosa menys del sexe, perquè a ells els agrada però a nosaltres també». L'obra demostra que la dona pot ser més forta mentalment que l'home i pot arribar a pensar per damunt d'un desig molt gran. Elles juguen a saber que se les considera com a objectes sexuals, i psicològicament guanyen per aquí. És com si algú et considera curt i dius «val, doncs ara em faré el curtet i guanyaré la batalla des d'on tu consideres que jo soc, però això em converteix en algú més intel·ligent que tu».

En l'àmbit del teatre, quin és el pes de la dona?

El teatre i la dramatúrgia són un mirall de la societat. Trobem durant molts anys històries en què les dones són absolutament secundàries i això comença a canviar a mesura que la societat canvia. Tot i això, l'home segueix tenint més oportunitats. La dona que escriu o actua no té l'oportunitat de fracassar, mentre que si l'home ha arribat a ser bo, és perquè ha pogut fracassar. És com que a la dona no se li dona l'oportunitat de no ser bona, mentre que a l'home sí. Aquesta és una de les lluites, que la dona tingui les mateixes oportunitats i que se li concedeixi aquest dret d'assaig i error.

Vostè ha fet l'adaptació de l'obra. Inclou algun tipus de sorpresa?

Ens hem basat molt en la traducció original. Hem volgut mantenir l'essència precisament perquè ho fem a Empúries. Sí que hi ha petits canvis en el llenguatge, per exemple quan parla Lísistrata i diu que els homes haurien de fer en política el que les dones fan amb la llana. Ens hem volgut distanciar i enfocar aquest terreny que hem guanyat les dones dient «com han fet les nostres àvies i mares al llarg de tants segles». El canvi més modern que hi ha és la música d'en Jordi Busquets, que és música electrònica.

Per on voltaran aquest estiu amb aquesta obra?

Doncs l'obra està feta expressament per a aquest dia i per al Portalblau d'Empúries. La vida que tindrà més enllà d'això no la sabem. En principi no està previst voltar, tot depèn de dissabte i de les circumstàncies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema