Un bon concert? Sens dubte. Una actuació per recordar? Per als centenars de fans que gairebé omplien la platea de cadires de plàstic blanc, més que probablement. Ara: la presentació d'un disc nou que aposta per «enriure-se'n» de tot fins que el cor digui prou? Mmm... ehem. Dissabte a la nit, a l'Espai Port del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, Puntí, Adrià Puntí, va assolir notablement l'objectiu marcat, que no anunciat, amb l'ajuda del baixista Pedrito Martínez i del bateria Dani Pujol: agradar al públic que va acotxar-lo des del primer acord de guitarra elèctrica, sonoritat dominant al llarg de l'actuació de dues hores en què un Puntí en mode més aviat superstar gratava les cordes amb tanta compulsió que es va transmutar en diverses ocasions en Neil Young, fins que l'himne Rockin'in the free world va sonar en la part final de l'espectacle embastat a cop de versions impossibles de clàssics Puntí en solitari: Maria (2002), Sota una col (1999), Ull per ull [«dent per dent (...) que et duri la bona sort»] o La font del gat (1997). A voltes, al piano va provar d'emular la veu rogallosa de Tom Waits, artistàs també d'una altra galàxia: Esbrina, va interpretar Puntí, Adrià Puntí, amb barret i cigarreta encesa; i a continuació va superar amb solvència La prova del nou, dues peces de la La clau de girar el taller (2015) -«ah, ah, ah, a-ah»-, àlbum molt tocat en un concert d'estiu en què fallar era prohibit («pots donar-li un tomb al desastre»). La cosa va acabar amb una revisió elèctrica de La 'cachimba' i els rostolls de l'Angelina d'Umpah-pah, el públic dret i Puntí desencandenat, que va agrair l'escalf rebut. Un bon concert; una actuació que quedarà en la memòria dels fans; ara, sobretot, una presentació de més aviat res que confirmava que el títol escollit per al nou material de Puntí, Adrià Puntí, és el millor dels possibles: Enriu-te'n fins que el cor et digui prou. El centenar d'espectadors que van invertir uns quants euros més en l'entrada se'n van endur el cedé. Rencillas por pasión (2018), per exemple, podia escoltar-se cap a quarts de dues de la nit... enllaunada i al cotxe, al costat de versions i de peces electròniques tan inèdites com l'últim Puntí, Adrià Puntí. I es veu que una cançó parla d'en Trump...