Jack Johnson es va fer un lloc en l'univers musical a principis de segle amb discos com Brushfire fairytyales, On and on o Between the dreams, uns treballs que li van merèixer el respecte de crítica i públic. Apadrinat en els seus inicis per Ben Harper, la seva veu càlida, melodies amables i rock suau, el van portar a vendre milions de discos. Gairebé vint anys després, potser ha perdut efervescència compositiva, però manté intacte el suport de la seva legió de fans. Ho va demostrar divendres a Sant Feliu de Guíxols en el primer concert del Festival de la Porta Ferrada.
El músic hawaià va arrencar amb If I had eyes i Taylor, dues peces clàssiques del seu repertori i tota una declaració d'intencions. I és que tot i arribar amb nou disc sota el braç (A ll the light above it too), el que realment volia el públic era cantar i ballar els seus clàssics. Himnes com Better Together, Banana Pancakes, Breakdown, Sitting-Waiting-Wishing, Do you remember, o Bubble Toes, no van faltar a la cita.
A mig concert, va arribar una sorpresa per a bona part del públic. Johnson va fer pujar a l'escenari Eduard Estivill, Montse Domènech i Jordi Marquillas, o el que és el mateix, l'actual formació de Falsterbo, un dels clàssics del folk català. Junts van interpretar -en català i anglès- Sunsets for somebody else, molt celebrada pel públic. Una col·laboració que arribava per l'amistat entre Estivill i Johnson fruit d'una estada als Estats Units de la filla del metge i músic català, que va coincidir amb un jove Johnson, aleshores una estrella emergent del surf que estava estudiant imatge i so.
La generositat del hawaià no va acabar aquí, també va tenir temps de promocionar Xavi Pla, un ganxó d'adopció, que li va fer de teloner. L'excantant de Bullit va tenir els seus minuts de glòria tocant durant cinc minuts al costat d'una estrella mundial, tot i que quan a Sant Feliu començava a fosquejar, ja havia entusiasmat amb el seu pop lluminós el públic que esperava Johnson.
Un concert sense pirotècnia i ple de moments de «bon rotllo» en els quals Johnson va explicar que estava enamorat de la Costa Brava des que hi va fer un viatge amb la seva dona el 1997, quan encara no havia debutat en el mercat musical. «Estic molt content finalment d'haver pogut tocar aquí. Gràcies per fer-me sentir com a casa» , va expressar amb agraïment Johnson. Durant prop de dues hores, Jack Johnson va convertir l'Espai Port en un concert de platja del qual ningú hauria volgut marxar.
