El Casino Costa Brava de Lloret de Mar va acollir ahir la presentació i el primer assaig del Cabaret Tropicana, la famosa companyia cubana que torna a Espanya després de 26 anys. La localitat gironina és la primera parada de la gira Negrita del cabaret, que passarà també per Barcelona i Tenerife, i es podrà gaudir des de demà dimecres fins al 31 de juliol.

El singular espectacle de la gira compta amb els 50 artistes titulars a Cuba, dirigits pel gran mestre Juan Armando Pérez Sánchez, el «Jimagua», un referent internacional i gran artífex de l'èxit del Cabaret Tropicana durant els darrers anys.

La companyia va arribar divendres a Lloret i ahir va dur a terme el primer assaig a l'escenari. L'espectacle, que s'havia d'estrenar el passat 4 de juliol, s'estrenarà finalment demà, dia 18, a causa d'una retard amb els visats dels integrants de la companyia, que finalment s'ha pogut solucionar.

El cabaret més famós del món presenta un viatge musical a través del ritme per la història cubana. La mescla de l'elegància, el glamur i el criollisme defineixen l'estètica del llenguatge corporal de l'elenc, vestit amb música genuïnament cubana.

Quadres cubans

El xou està dividit en diversos quadres. S'inicia amb un popur­ri de cançons tradicionals, que segueix un quadre de música camperola. Trobem després una pinzellada espanyola, amb el quadre instrumental Andalucía, del cubà Ernesto Lecuona per passar al quadre de la «cançó», que és una balada que on «la força interpretativa es fa propietària de l'escena», com explica Juan Armando Pérez en declaracions al Diari de Girona.

Passa l'espectacle tot seguit al quadre afrocubà amb Tabú, una història de l'amor entre dos esclaus que es veu amenaçada pel patró. Ella s'acaba llançant el buit per escapar. «Triomfa l'amor. En els meus espectacles és tot alegria», apunta El Jimagua.

Segueix aquesta història el quadre de boleros, i després arriba la «forta interpretació» de Déjala, que baila sola, una peça interpretada per una ballarina i sis ballarins. Per acabar, trobem un homenatge a Buenavista Social Club, amb tres dels seus temes més mítics, i acaba la funció amb el Gran Carnaval, una «apoteosi de ritme», segons el director i coreògraf de l'espectacle, que acaba sent una «festa amb el públic».