Amb la calor i les festes arriba l'època dels correfocs i els balls de diables. La tradició inclou els espectacles pirotècnics i amb bèsties, i també el recorregut pels carrers del municipi, on diables i públic salten i ballen sota una pluja de foc.

«Sempre que jugues amb foc hi ha possibilitats de cremar-te», explica Ferran Casaponsa, membre dels Diables de l'Onyar de Girona. Tot i el risc que comporta el tracte amb aquest element, les colles de diables recomanen una sèrie de mesures de seguretat per participar d'aquesta activitat de la forma més segura possible.

Els diables

Per cremar dins un correfoc els diables necessiten tenir un títol, el Curs de Responsable Reconegut com a Expert, que s'aconsegueix mitjançant formacions que imparteixen les persones responsables de grup, membres qualificats de cada colla que estan titulats per a poder impartir aquestes classes. El curs inclou formació en seguretat i primers auxilis.

«Les colles de diables sempre portem un tècnic sanitari al darrere», expliquen Laura Coll i Àlex Sarrado, presidenta i cap de colla dels Diables d'En Pere Botero de Salt. «Tots els membres saben què fer en cas d'un accident. El protocol és protegir, avisar i socórrer», afegeixen. Tot i això, expliquen que, en la majoria dels casos, les lesions són molt menors, i sol tractar-se de petites cremades i torçades de turmell.

Públic i veïns

Per a entrar dins un correfoc, les colles coincideixen que el més important és anar correctament tapat i amb la roba adequada. Els Diables d'en Pere Botero avisen, també, que cal respectar les figures de la colla, ja que cadascú té el seu paper: des dels que cremen als que porten la pirotècnia o la banda.

Abans de cada espectacle, els diables fan arribar als ajuntaments les mesures de seguretat. Van dirigides a avisar la gent del públic d'aquestes recomanacions, però també hi ha instruccions per als veïns que viuen als carrers per on passa el recorregut. Se'ls demana, entre altres, que protegeixin les finestres i portes de casa seva, així com que no deixin fora res inflamable ni que pugui entorpir el pas. Una de les mesures més importants, però, és no llençar aigua a la gent del correfoc. «Enmig del foc i tant tapats, la gent té calor i demana aigua, però quan veiem una galleda ens posem les mans al cap», expliquen els Diables d'en Pere Botero. «Quan la pólvora es mulla no s'encén, i si s'encén, és totalment imprevisible», indiquen.

Els diables són conscients que hi pot haver persones que tinguin conductes inadequades dins el correfoc, per negligència o desconeixement. Si és per desconeixement, o es tracta de nens, normalment les colles solen avisar que és millor no entrar si no es va ben vestit. «Això és una cosa, però hi ha gent que va en màniga curta o sense samarreta al correfoc, i ho fan sota la seva responsabilitat», adverteixen Sarrado i Coll.

Segons els membres de diables, cada espectacle és diferent i tots tenen el seu encant. Alguns tenen un espectacle més lluït, d'altres més interacció amb el públic. «De nostres, jo recomanaria el de Salt i el de Sant Feliu», conclou Sarrado. «El de La Bisbal és espectacular per la quantitat de pirotècnia que es gasten, i també m'agraden molt els de Banyoles, Olot i Girona, perquè fan molt bon espectacle», afegeix.