És un raig d'aigua de més de quatre metres d'alçada. Situat a un costat del llac artificial del Parc Migdia de la ciutat de Girona, un grup de nens esperen ansiosos i expectants. Quan el raig finalment es dispara com un gran guèiser, el vent completa la diversió, canviant la direcció en què es reparteix una fina pluja que esclata al sol, refrescant els nens, que la persegueixen, i el grup de gent gran que utilitza els bancs situats just al darrere. Molts queden xops. Altres tan sols deixen que el plugim els refresqui. Per a un lloc no turístic, de barri endins, la diversió està servida. Atrets pel raig d'aigua, un grup de turistes xinesos s'hi acosta a fer fotos. L'estiu i l'onada de calor els ha convertit en l'atracció turística del barri.

Sobre avinguda del Cavall Bernat, a Platja d'Aro, un grup de curiosos observen el plomatge obert d'un paó que es passeja oriünd pel parc privat del número 152, com si desitgés mostrar-se als turistes. Aquests formen fila per veure els acolorits plomatges de l'au. Atracció turística sobtada, sense la pretensió de ser-ho, fins i tot atrau diversos dels cotxes que passen per l'avinguda i que s'aturen a mirar. El seu cant, anomenat d'aparellament, es pot escoltar des de la cala del Pi fins a la cala Sa Cova. Tot i que el gall dindi sembla decidit a bolcar-se en els turistes, que es fan fotografies amb el seu plomatge obert darrere, passant a ser un grat record de les seves vacances a la Costa Brava.

L'obertura del parc Central de Girona ha amagat el paratge on es troba la font. Ara, obert el Parc, en la seva àmplia extensió, la font sembla gairebé amagada darrere de l'Estació Jove. Tres joves, que porten jeans retallats, s'han ficat a l'aigua amb sabates i tot. Mentre sona reggeaton al mòbil d'una d'elles, es diverteixen i sufoquen la calor, que sembla una enorme gelatina calenta. Riuen, juguen a esquitxar-se, i aviat una d'elles s'hi submergeix de cos sencer, sense importar-li els cartells que indiquen que està prohibit fer-ho -pels cables de la il·luminació- i en sortir s'espolsa la cabellera.

Quan no hi ha joves, hi ha un ancià que hi refresca els peus i un home que banya el seu gos, malgrat les mirades crítiques de falta de civisme dels habitants del barri.

No és un lloc habitual per a la pesca de truita. Però per a Carles i Marcelo no hi ha llocs habituals per fer el que més els agrada, la pesca. Les han vist saltar des del pont que connecta al Bingo de Girona amb la Devesa, i fins allà, botes llargues i canyes, s'han traslladat. Es tracta de pesca esportiva amb llinya i sense mort. Així que cada exemplar que pesquen el tornen al riu Ter que els acull. Els pescadors criden l'atenció. La gent que creua pel pont de l'avinguda de França formen un balcó d'espectadors.

Són alguns exemples de passatges quotidians que l'estiu converteix en atraccions i nous espais d'oci. Com si no respectessin els llocs marcats com «recreatius» de les ciutats de les comarques de Girona per expandir-se allà on hi hagi ganes i, en alguns casos, una quota d'atreviment.