Els anglòfons, que són molt pragmàtics i inventen noves paraules sense manies, ho resumeixen com a «bromance», una contracció de «germà» i «romance» que defineix una amistat a prova de bombes. Com els protagonistes d'una pel·lícula bromàntica, en els darrers mesos Sting i el cantant jamaicà Shaggy han unit esforços en un experiment que, sobretot, els fa passar-s'ho bé.
La seva era una col·laboració per una sola cançó, però va saltar l'espurna i després d'aquell primer tema en van seguir d'altres fins a gestar un disc de reggae sencer, 44/876, que pren el nom dels prefixos telefònics del Regne Unit i Jamaica per inspirar-se en uns sons tropicals dels quals l'excantant de The Police diu sentir-se deutor.
L'aventura els devia sortir bé, perquè després de la cançó i del disc ara han passat a la gira, que els va dur al festival de Cap Roig amb les entrades exhaurides.
Sting, que tornava després de tres anys, va despertar el públic des del primer moment amb Englishman in New York, que, com la resta del seu repertori, ha quedat impregnat de curiosos matisos caribenys en aquest tour. I és que Shaggy va saltar a l'escenari mostrant una bandera jamaicana als espectadors, una declaració d'intencions del que veurien durant la nit, una alternança de cançons dels dos artistes, que fins i tot en van fusionar alguna, com Oh Carolina i We'll be together, que van desembocar l'una en l'altra després de la cançó que dona nom a l'àlbum conjunt i Morning is coming.
«Bona nit a tothom», va cridar en català el veterà cantant, ficant-se tothom a la butxaca abans de Every little thing she does is magic, perquè, tot i que el jamaicà va encomanar al públic el seu entusiasme durant les gairebé dues hores de recital, van ser els estàndards del britànic els que van despertar més passions.
Message in a bottle, que va fer aixecar l'auditori; Fields of gold, per a la qual Shaggy va demanar que tothom l'acompanyés amb la llum dels telèfons, o Walking on the moon, que va sonar cap al final, en van ser un exemple. També hi va haver temps per a So lonely, que es va convertir en Strenght to a woman, de Shaggy, o la mítica Roxanne, que haver de compartir protagonisme amb Boombastic, un dels hits del caribeny, igual que Angel, que també es va sentir ahir.
Temes com Desert Rose, Every breath you take -creada, curiosament, fa dècades a Jamaica- o Fragile van posar punt final a un viatge que va anar d'un paradís a un paradís, del Carib a l'Empordà, passant per l'entusiasme dels qui van descobrir el magnetisme de l'estranya parella i la desorientació dels incondicionals d'una Roxanne que, sota el sol de les Antilles i lluny de la llum vermella de sempre, potser no van acabar de reconèixer del tot.
