Llum d´espelmes, murmuris i picades d´ullet. En un concert de caràcter minimalista, Carla Bruni va aconseguir ahir fer màgia a Peralada descarregant el seu repertori davant d´un públic disposat a rebre´l amb ganes. Un concert amb una escenografia senzilla amb una Bruni elegant, de figura esvelta i dolcíssima, desgranant nota a nota, acord a acord, quinze anys dedicats a una de les seves grans passions: la música.
Entre el seu repertori es va poder trobar de tot. I és que, de fet, French Touch és un recopilatori dels seus millors temes, des de les versions de cançons ben conegudes com Crazy, Moon River, The Winner o Silence a d´altres que porten el seu segell com J´arrive a Toi, Ta Tienne o Quelqu´un m´a dit, el tema que li va obrir les portes a l´èxit i amb el qual es va donar a conèixer l´any 2002. Aquest darrer va posar ahir gran part del públic dempeus, qui no havia oblidat els seus inicis i reconeixia en l´artista actual aquella jove cantautora de llavors.
Cada un dels temes que va interpretar durant la vesprada van anar acompanyats de petites introduccions amb les quals Bruni es va acostar al públic creant una connexió d´allò més especial que va seduir els assistents, explicant el significat de cada cançó, quan va ser escrita i, en alguna ocasió, per a qui. Un viatge introspectiu on l´artista es va despullar sense vergonya i va demostrar ser la viva imatge de la chanson francesa. Carla Bruni no té res per amagar. Ella i la seva actuació són una delícia.
