Poc abans de començar el concert de Judit Neddermann, el director de Sons del Món celebrava que al Celler dels Aspres de Cantallops s'havien reunit totes les essències de l'Empordà, entre elles la tramuntana.

Segur que a cap músic li agrada afrontar un concert amb ratxes de fort vent a la cara, però Neddermann ho va fer amb bon humor: «Sempre havia volgut ser com Beyoncé que té aquells grans ventiladors al davant i li mouen la melena», va indicar.

El vent que marca el caràcter empordanès va convertir-se en protagonista del concert, però Neddermann -sempre amb un somriure a la cara- i la seva banda van desafiar-la per oferir un concert d'alçada.

L'actuació va repassar de dalt a baix Nua, el treball discogràfic que Neddermann va estrenar fa uns mesos al Teatre Municipal de Girona. Va arrencar amb el tema que dona nom al disc per seguir amb Em diràs adeu i Els ocells, temes en els que va oferir sonoritats diferents a les de l'enregistrament d'estudi.

També hi va haver temps per a les versions - Yo vengo a ofrecer mi corazón i El galgo viene, per a les sonoritats brasileres de Vai vai vai, Nelita i 33 hores de bus, o per també per la denúncia política amb No volem més cops.

Però els moments més àlgids es van viure en el tram final de l'actuació a Cantallops, amb el públic corejant Vinc d'un poble i 21. Quan ja tenia la veu desgastada per més d'una hora de tramuntana al rostre, Neddermann encara va tenir forces per afrontar els bisos i per fer ballar part del públic amb Mireia.