Els barris, els pobles i les ciutats els fan les persones. Els veïns i veïnes de cada municipi són els qui saben i poden explicar més coses sobre la seva localitat. Precisament aquestes persones són les protagonistes de la Guíxols Experience, una programació de visites turístiques engegades l´any passat per l´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en la qual els veïns del poble actuen com a guies turístics i expliquen, des de la seva perspectiva, episodis de la història de la vila o la seva evolució.
Aquest estiu es pot gaudir de dues visites. La primera pentina el Barri del Puig i la plaça del Mercat i retrata la vida quotidiana durant la Guerra Civil i la postguerra al municipi, i la segona explica l´evolució urbanística i del turisme al segle XX a través d´un recorregut pel passeig i la zona de Salvament.
La visita
L´Alfons Hereu, que havia treballat com a agent de viatges a Sant Feliu durant 43 anys, i en Josep Maria Vicens, veí del poble que havia estat tècnic de manteniment, són els col·laboradors que duen a terme la visita sobre l´evolució urbanística i turisme al segle XXI. Ho expliquen amb una soltesa digna d´un guia i amb tot l´amor de qui parla en primera persona sobre el seu passat, els escenaris amb els quals ha conviscut i els paisatges que ha vist canviar.
El púlic està format per visitants ocasionals de la ciutat, persones que és la primera vegada que hi venen però també per gent del poble, que posen cullerada a la visita des del primer moment i ajuden al guia en les seves explicacions.
La visita comença davant el Casino dels Nois i ressegueix tot el passeig, per on Hereu explica la turistificació de Sant Feliu i els canvis que això ha ocasionat. Per exemple, comenta que els turistes primer se solien allotjar a les cases de gent que tenien habitacions buides, mentre que durant el segle XX van començar a proliferar els complexos hotelers. Recorda, també, que els espectacles de flamenc del River i els toros atreien molts estrangers. «Vaig haver d´aprendre els noms dels toreros i com anava tot, com si es tractés de futbol», comenta Alfons Hereu. En aqueslla època s´oferien, a un preu d´entre 115 i 250 pessetes (entre 70 cèntims i 1,5 euros), excursions en minibús a la majoria de platges, com Aiguablava o Fornells, paratges on avui en dia és complicar arribar-hi fins i tot en cotxe particular. El material fotogràfic ajuda el públic a fer-se una idea més aproximada sobre el Sant Feliu turístic de l´època.
Pren el relleu Josep Maria Vicenç, que retrata la transformació urbanística de la zona. Explica, entre altres, que Sant Feliu tenia quatre casinos -El Guixolense, La Constància, La Nueva Unión o La Gorga, i el Casino de l´Anxova- dividits d´acord amb l´estatus social dels seus parroquians. Actualment, tan sols queda el Casino de la Constància, actualment Casino dels Nois, que aplegava els treballadors de les fàbirques.
Acaba la visita dalt el turó, on hi ha l´edifici de Salvament. Allà, Vincenç va més enrere i se s situa en l´època dels ibers. «Aquí és on va néixer el poble de Sant Feliu», indica, ja que les últimes excavacions van descobrir que aquí hi havia el poblat íber. Ressegueix la història del paratge, passant pels romans o el ferrocarril fins a l´actualitat, i acaba amb un torn d´intervencions i altres anècdotes que poden allargar més o menys la visita.
