Han tocat en molts festivals amb cartells de l'estil de Porta Ferrada?
Sí, hem anat tocant en festivals d'aquest estil i, sobretot, per Europa coincidim en festivals amb artistes molt grans. Ara fa poc vam estar a Suïssa, per exemple, en un festival que es diu Paléo i tocaven des de The Killers a Lenny Kravitz.
Amb el salt a la fama, Txarango ha abandonat les places dels pobles en favor dels festivals?
No, intentem anar-ho combinant tot, tant els concerts dels festivals com els de festa major i els internacionals.
Creu que l'èxit de Txarango ve afavorit pel context polític en què ens trobem immersos?
Suposo que són molts factors els que hi juguen i evidentment hi ha una gran part de sort. Intentem no estar al marge d'allò que passa a casa nostra, entenem la música com la nostra forma de participar en la societat i no som un grup que tingui gaires problemes a involucrar-se políticament.
Amb els nens del cor safari van introduir el ritme africà dins la rumba. És complicat evolucionar sense perdre l'essència?
Aquest últim disc vam estar un any per fer-lo i en paral·lel a la gravació vam fer diferents viatges, per exemple, a Gàmbia i el Senegal, que, al final, van marcar bastant el caràcter del disc. Ens agraden les músiques del món i com la música explica la cultura de la gent.
El proper pas és anar cap a l'Amèrica Llatina i provar noves sonoritats amb el reggaeton
[Riu] Bé, amb la cançó Una lluna a l'aigua ja estem buscant una mica aquesta sonoritat de reggaeton. Però sí, l'Amèrica Llatina és un continent que ens encanta, són països supermusicals i, la veritat és que tenim ganes d'investigar més.
Tot i que Txarango denuncia injustícies, fa música molt alegre. Com és que les cançons expressen alegria, i no ràbia o enfadament?
Això és una cosa que ens vam plantejar molt després de tornar de Grècia, quan preparàvem El cor de la terra. D'aquests primers viatges, vam tornar molt destrossats i amb molta ràbia, i el que ens sortia eren cançons en aquesta línia. Al final, conscientment, vam decidir girar això i transformar tota aquesta ràbia, tota aquesta impotència, en una energia més positiva i creativa. Quan hem anat en aquests llocs, hem anat a cantar amb la nostra música, i ha sigut com una abraçada. El que permetia crear aquest espai catàrquic d'alegria era la música positiva.
Txarango és la màxima expressió de «La Revolució dels Somriures»?
[Riu] No ho sé, però nosaltres creiem que tota transformació ha de venir vehiculada a través d'una enregia positiva, creativa i constructiva.
Durant els últims mesos han planejat acusacions de masclisme sobre diferents músics de l'escena catalana, entre d'altres, Alguer Miquel. Què en pensen, de tot això?
Que estem en una societat de molts canvis, que són necessaris, que realment hi ha una situació de desigualtat estructural en la nostra societat, que s'han de canviar molts patrons, moltes conductes, i que estem en un camí d'aprenentatge, nosaltres i la societat en general. Esperem, entre tots, conduir aquesta situació cap a uns canvis visibles.
