La febre dels «escape rooms» no es cura. Si fa un parell d'anys van començar a néixer a Girona les primeres sales d'escapisme, aquest nou model d'oci s'ha expandit ràpidament i s'han creat noves aventures arreu del territori. Actualment, les comarques gironines compten amb 15 empreses d'escapisme, amb un total de 22 sales situades a Girona, Lloret de Mar, Figueres, Llívia, Sarrià de Ter, Platja d'Aro, Palamós i Olot. En cadascuna d'elles, el públic gaudeix d'una missió per resoldre en un temps determinat, que sol ser de 60 minuts, i fugir d'una o més sales on estan tancats.

Jacint Casademont és creador de continguts per Youtube i Instagram, i ha publicat diversos vídeos on relata la seva experiència en alguns «escape rooms» gironins. «Tenen un punt de videojoc i un punt de partida de rol, que són dues coses que no m'agraden, però en canvi, la seva unió teatralitzada em va agradar bastant», reconeix. Casademont va provar la seva primera sala a Girona, animat per uns amics. «No em fan gaire gràcia els jocs en general, jugar segons les regles dels altres, però em va agradar moltíssim», diu, afegint que «vaig trobar una forma d'oci molt diferent a allò que coneixia fins llavors». Per a ell, el més important en l'escapisme és «que et puguis introduir dins la història» amb «una ambientació atractiva».

David Garcia, jugador que ha passat per 165 «escape rooms», hi coincideix: «Cal que hi hagi immersió, que et sentis dins de la història, i cal una bona ambientació».

Amb l'auge d'aquests espais d'oci, han evolucionat també les temàtiques. «Al principi tot era misteri i thriller, i ara s'han anat expandint i se n'han creat de terror, de ciència-ficció, i està tirant molt l'històric, n'hi ha que tenen fins i tot dinosaures», comenta Jacint Casademont. David Garcia va començar a fer-ne el 2014, quan encara no eren coneguts. «Tots eren de màfies, d'atracaments a bancs i de resoldre misteris», explica. «Ara s'ha diversificat molt, i n'hi ha fins i tot ambientats en pel·lícules», explica, i afegeix que li agradaria que en creessin un tematitzat en el film Seven.

«Estan molt a l'ordre del dia els de terror, juguen amb la por de la gent i encara té més gràcia», indica Garcia. L'experimentat jugador valora positivament, també, les sales que compten amb actors. «Hi ha interacció i és molt creïble, fa que et pensis que és veritat». En Jacint Casademont coincideix. En una de les missions «estàvem en un laboratori intentant resoldre els enigmes, i de sobte va obrir la porta un zombi i va venir a per nosaltres, i aquí sí que et cagues».

Un joc per a tothom

La dificultat dels jocs és variable. Algunes sales són més complicades que d'altres, i fins i tot, hi ha sales on es pot adaptar el nivell a la voluntat de cada client. Hi ha també sales adaptades que ofereixen partides 100% per a infants i, tot i que n'hi ha poques, algunes també estan pensades per persones amb diversitat funcional.

Tot i que embarcar-se en una aventura pot semblar perillós a primera vista, Casademont assegura que les «mesures de seguretat són bastant estrictes» en un «escape room». «L'attrezzo està molt ben subjectat i no hi ha res tòxic, està tot pensat», afegeix, de manera que la forma més probable de fer-s'hi mal és «patinar i caure a terra, com al carrer».

Com que es tracta d'una activitat pensada per tots els públics, Casademont recomana anar-hi amb persones diferents. Ell, que en el primer hi va anar amb els seus amics, va continuar les seves aventures al costat de la seva família. «És divertit canviar de gent per veure cadascú com reacciona en situacions límit, quan veus que va passant el temps», (riu). «Hi ha gent que és més poruga, gent que s'encalla, gent que tira endavant, gent que es converteix en líders i gent que es queda a remolc», afegeix. I si no hi ha cap persona líder i l'equip s'encalla, no cal patir. A cada sala hi ha una persona que porta la partida, l' escape master, que dona pistes en cas de necessitat. «No conec ningú que mai hagi superat tota una aventura sense, com a mínim, una pista», comenta Casademont. «Al final no cal estressar-se, hi ha gent que no pot sortir però acaba satisfeta perquè s'ho ha passat bé» conclou Garcia.