Calidesa, proximitat i una sensació de familiaritat que salta de l'escenari per fer-te sentir com a casa. Com en una sobretaula llarga, Caetano Veloso i els seus tres fills, Moreno, Zeca i Tom, van rebre els espectadors del festival de la Porta Ferrada asseguts i amb ganes d'explicar batalletes familiars. Unes anècdotes, és clar, que la nissaga brasilera ha tenyit de música, serenor i elegància.

L'escenari de l'Espai Port de Sant Feliu lluïa simple, sols un fons que canviava de color suaument i unes cadires que l'emblema del tropicalisme i els seus fills s'anaven intercanviant.

Com s'intercanviaven sons, en un repertori de prop de trenta cançons en què es van sentir clàssics de Veloso, com l'Alegria alegria que va encetar el recital o Genipapo absoluto, i temes signats pels seus descendents, junts o per separat, com Un so lugar, que va escriure Tom i va musicar Moreno, o Todo homen de Zeca, el novell.

El pare va ser el mestre de cerimònies que va guiar el públic per l'àlbum musical de records familiars, com Boas vindas, feta pel naixement de Zeca; Ofertório, que va escriure Caetano per al 90è aniversari de l'àvia dels nois; o Ela e eu, dedicada a la mare de Moreno, i Não me arrependo, a la de Zeca i Tom.

Força estranha i How beautiful could a being be?, que Moreno va regalar a Caetano, van sonar al final, deixant per als bisos Noche de ronda, d'Agustín Lara i Deusa do amor, a més d'una samba carioca.

Quan la deliciosa reunió familiar semblava acabar, van obsequiar el públic amb A luz de tieta -corejada per una platea on es veien banderes brasileres-, tancant una vetllada que feia venir ganes que els Veloso t'adoptin uns dies en una casa com l'escenari de Sant Feliu, aixoplugada pels pins i amb vistes a la badia.