El públic comença a saltar amb els braços ben amunt. Sonen les primeres notes de Llegará. Al micròfon, Antonio Orozco, i als instruments, la banda. Arriben amb la seva incansable energia a la Ciutadella de Roses dins el Festival Sons del Món, la mateixa energia que van mantenir durant gairebé dues hores i mitja de concert i tres bisos, davant un públic insaciable que Orozco només buscava satisfer.

L´espectacle de dissabte va ser el segon concert del cantant a les comarques gironines: «Ahir a Cap Roig cantaven més i més fort», bromejava per animar els presents. Tal com se´l veu a la televisió, Orozco es va mostrar natural i còmic, perquè sembla que no pot ser d´una altra manera. El seu germà Jesús es trobava entre els assistents i, cridant, li deia que s´aixequés, que era un «soso». El públic va seguir-li el joc corejant-ho, però el de l´Hospitalet es va fer l´ofès perquè ell és l´únic que té dret a insultar-lo, com a bon germà.

Un repertori molt Orozco

L´aposta del vocalista va ser escollir els temes més destacats i coneguts de la seva llarga trajectòria musical, com és el cas de El viaje, Que me queda, Lo que tu quieras soy i l´imprescindible Estoy hecho de pedacitos de ti. Aquest fet va ajudar a unir un públic molt mix, format per extrems, des dels fans que estaven a peu d´escenari cantant cada síl·laba fins als que van preferir quedar-se a la zona chill out i de food trucks habilitada, amb una beguda a la mà i la música de fons.

Partint d´uns inicis en què tocava al carrer, Orozco sempre vol aprofitar els seus concerts per donar a conèixer artistes principiants que lliguen amb el seu estil musical. Dissabte va ser el torn d´Aray, un empordanès finalista de La Voz Kids, amb qui va cantar Devuélveme la vida, el single que el va llançar a la fama, i el més actual, Mi héroe.

Abans d´interpretar aquesta última cançó en un dels mil diàlegs amb el públic, va demanar que tots ensenyessin les llanternes dels seus mòbils, simulant un cel estrellat, mentre parlava dels «vertaders herois», els nens de Sant Joan de Déu. Seguidament, i quan encara tothom tenia el seu telèfon a la mà, va demanar col·laboració amb un SMS solidari. Al cap d´uns segons, un «enviat» multitudinari va ressonar a l´uníson.