David Muñoz porta una samarreta de marxandatge d' Stranger Things, un dels últims èxits de Netflix. El seu germà José balla el viral Swish Swish, movent els braços i el cos descompassadament. Tot i voler incorporar les novetats més millennials als seus concerts, no perden els seus orígens. De fet, l'any que ve en farà 20 que estan sobre els escenaris i llançaran un nou disc. «Ens heu vist néixer i avui intentarem que des del més petit fins al més gran pugui gaudir de l'espectacle», van avisar. Estopa va apostar perquè en el concert de diumenge a Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Festival de la Porta Ferrada, hi hagués els hits més coneguts de cadascun dels seus àlbums i així poder acontentar un públic intergeneracional.

Una aposta que tampoc va decebre ningú perquè va quedar clar que les cançons més clàssiques continuen essent les millor rebudes. Tant és així que els moments estrella de la nit van ser amb les cançons Pastillas de freno, La raja de tu falda, Como Camarón o Tu calorro. El mateix «calorro» d'una nit típica d'estiu a 27 ºC, que no va importar a cap dels presents. El públic saltava al ritme més canalla i ballava la rumba més catalana, animat per la senzillesa dels germans Muñoz.

La naturalitat dels Estopa va crear, com a tots els seus concerts, un ambient d'estar per casa. Però en aquesta ocasió va traspassar les fronteres del recinte perquè alguns afortunats van poder assistir al concert des del balcó de casa seva, de forma gratuïta. «Mireu als dels balcons, és ben bé que com a casa a enlloc. Si teniu cerveseta fresca, porteu-ne», els va cridar David mentre els focus els il·luminaven.

5.800 assistents impacients

«Són les 22:45 hores i encara estic fent cua», deia una de les 5.800 persones que van assistir al concert mentre esperava impacient per entrar. Estava previst que comencés a les 22:30 h, però hi va haver problemes d'última hora amb l'organització i es va endarrerir. Tot i això, millor tard que mai, ja que quan els de Cornellà van pujar a l'escenari van començar de seguida i fins passades dues hores no van parar de donar-ho tot ni un segon. De totes maneres, la seguretat es va adequar a les circumstàncies i la mobilització d'agents policials controlant la impossibilitat d'aparcament i la regulació del trànsit va ser correcta.

Una trajectòria plena d'èxits

Ojitos rojos, Mundo marrón, Lunes, Cacho a cacho... és interminable la llista de cançons ja interioritzades en un públic que mai perd l'oportunitat de tornar a veure els Muñoz en un concert. Són pràcticament una cita anual imprescindible. I més si és estiu, una època que convida al bon rotllo, com el que transmet aquest duo.

Diuen el primer que els passa pel cap, com si estiguessin entre amics. Ningú diria que amb les intervencions simples que utilitzen, arriben a escriure cançons profundes amb lletres complexes i «nyonyes», com les que descriu el mateix vocalista. Un clar exemple és Ya no me acuerdo, un tema lent i romàntic que marca el punt d'inflexió en cada concert amb José sol al micròfon i David camuflat entre el públic per observar-lo com si fos un fan més. És tal l'èxit d'Estopa que, en sortir, sempre trobes a faltar alguna cançó. Així ho corroboren les seves últimes paraules: «Hem fet el que hem pogut, 20 anys són molts».