Sota la llum de la lluna -i amb una humitat digna de menció- el grup barceloní Mishima va actuar el passat diumenge a l'Escala en el marc del festival Portalblau. Ho va fer en un escenari privilegiat, tal com ells mateixos van admetre des d'un bon principi, davant del mar, amb un públic expectant per sentir el seu darrer àlbum que porta per nom Ara i res. El recital va començar amb algunes de les cançons més noves, com són L'or o Jimi. La vetllada va continuar amb Una sola manera i S'haurà de fer de nit, aquesta última dedicada «als nostres presos polítics», tal com va assegurar el vocal, David Carabén, arrancant un sonor aplaudiment del públic.

A partir d'aquí, i sense massa intervencions, el concert va anar cavalcant sobre una proposta ben diferent als àlbums anteriors amb una sonoritat nova i unes lletres més madures i melancòliques. Així fins a vint-i-cinc cançons, algunes del nou treball com Menteix la primavera o Qui més estima, i d'altres ben conegudes com L'última Ressaca, Mai més, Un tros de fang o Miquel a l'accés 14.

Va ser, però, durant la interpretació de L'olor de la nit, quan el públic va embogir abandonant la comoditat dels seients per col·locar-se als laterals de l'escenari i protagonitzar un moment de catarsi cantant i ballant a ritme de la música. El darrer tema a sonar va ser Hasta que lo miras, pràcticament recitat per Carabén, que va requerir de l'ajuda de quatre joves del públic. «Sembleu un grup d'havaneres» reien els músics, i a ritme de «Au au au» es va fondre el concert d'una de les formacions pop amb més segell personal.