Fa mesos que els seguidors del cantant de Medellín tenien marcat l'1 d'agost com el vespre J, la vetllada Juanes, el moment d'aplaudir l'autor de tantes cançons que inunden les radiofórmules de més de mig món. Tantes cares il·lusionades vaig veure abans de començar, que vaig pensar que era fàcil que alguns es decebessin. Pensaments tan poc festius me'ls va interrompre les primeres notes d' A Dios le pido, que en segons van originar un incendi descontroladíssim a les grades. Estava clar que allò no hi havia qui ho apagués fins a l'última nota de la nit, i és que en un flanc ja s'havia desplegat la tricolor colombiana i al mig de platea la zona més ardent la marcava la cabellera groguíssima i el top minúscul d'una juanista entre juanistes, tot a un nivell que tants cantants no generen ni ens els bisos més etílics.

Hauria pogut ser que tant d'incendi immediat intimidés una mica el piròman però, per si algun despistat en dubtava, de seguida va quedar claríssim que Juanes domina l'escenari de manera rotunda; a cada vibració de veu, a cada gest marcat pels contundents baixos de la banda, es veia que ha nascut per conduir focs com el de dimecres. Tanta seguretat transmetia que vaig despreocupar-me del risc que les flames s'estenguessin al paratge circumdant, malgrat que la cosa va continuar amb Fuego... I tota l'actuació va prosseguir ardent, atiada per la calidesa dels seus comentaris, amb pics d'escalfor en les interpretacions dels temes més coneguts, els que començaven de manera que l'auditori anticipava que havia arribat la Camisa negra. Va haver-hi unes quantes patinades de pronosticadors, però finalment un va quedar com el que més en sabia: Ara sí, ara la Camisa negra, va dir. Llàstima que la seva cara de satisfet pocs ulls la van veure, perquè la majoria es van ocupar a fer allò que als principis dels concerts es diu que no es pot fer: gravar amb el mòbil un vídeo que fa que qui el perpetra no pugui centrar-se en el que tants mesos feia que esperava...

I amb l'incendi ben desbocat, els bisos es van iniciar amb Volverte a ver, interpretat en companyia del piano, potser el millor moment musical de la nit.