La vida segons Joan Dausà és aprendre constantment, no perdre mai les ganes i saber-se aixecar en els mals moments. Això és el que destil·la el seu últim disc, Ara som gegants, admès per ell mateix divendres al Festival de Cap Roig en una de les seves moltes intervencions entre cançó i cançó per colar les seves reflexions. La música de Dausà, capaç ara d'omplir auditoris com el de Calella, escales de la Catedral i Liceus, requereix certa predisposició a deixar-se endur a l'univers del cantant. Parla de coses senzilles i quotidianes, d'amors (o més aviat desamors), petons d'àvia que ho curen tot, els refugiats o els efectes del maleït Alzheimer. A Cap Roig, amb la platea dividida al 50% entre seguidors habituals i debutants, va aconseguir posar-se el públic a la butxaca des que va aparèixer embolicat amb una tènue llum, tocant al piano Ara som gegants.

El concert va anar guanyant intensitat a mesura que avançava. Després de tocar d'entrada quatre temes del seu nou àlbum, Dausà es va concedir mirades al passat i contínues interaccions amb el públic. Així vam saber que hi havia espectadors arribats expressament des de Madrid, Andorra i La Corunya, o que quan composa, el músic català s'asseu al piano i deixa fluir les idees. Hi va haver temps, també, per la reivindicació política sota l'atenta mirada del president de la Generalitat, Quim Torra, rebut com si fos una celebritat del pop amb crits de «Llibertat». «Ànims, president», li va etzibar Joan Dausà després de cantar «No pots tancar-nos a tots».

Cançons com M'hauria agradat i Truca'm van contribuir a fer pujar el ritme del concert, que Dausà va afrontar ara dret amb la guitarra, ara assegut al seu piano de cua, i acompanyat per una eficaç banda amb teclats, guitarra, bateria i violoncel. «Ens hem tret de sobre els drames i ara el concert ja anirà fent pujada», va bromejar l'artista. Poc abans d'un quart de dotze de la nit donava per acabada l'actuació amb Obriu-me el cap, però encara quedava la part més vitalista de la nit. Els bisos van arrencar amb reivindicació política i van acabar amb l'explosió d'energia de La gran eufòria, precedida per un altre dels grans èxits del cantant, Jo mai mai, de la banda sonora de Barcelona, nit d'hivern on apareixia també com a actor. Dausà, que també va col·laborar a Barcelona, nit d'estiu, de la qual també en va recuperar una peça, va regalar a Calella música per refrescar una càlida nit d'agost amb el mèrit de ser en els temps que corren un artesà que fuig de les cançons d'usar i llençar.