Una ràdio antiga presidia divendres a la nit l'escenari de Sons del Món, en un concert que no començava amb els primers acords d'unes notes musicals, sinó amb el soroll d'un motor i unes sintonies que transportaven el públic al cor d'Itàlia. Les primeres notes de Toda la vida feien aixecar els primers crits i amb l'encesa dels focus grans, la ràdio quedava en segon pla per deixar pas al vertader protagonista de la nit: Sergio Dalma.
El cantant va mostrar el seu cor de monologuista en les converses amb el públic. En la primera, va agrair el treball a l'organització del festival i va picar l'ullet a tots els amants del vi. «Mai surto a l'escenari sense beure abans un parell de copetes», va riure abans d'apropar-se de nou a la ràdio per recordar, amb to nostàlgic, aquells temps on les «nostres mares» taral·lejaven cada tarda «aquelles cançons italianes de les quals no en sabien la lletra». L'espectacle volia retornar a aquells temps amb el repertori de Via Dalma III, que inclou els grans èxits italians com Mia, Solo tú o Necesito un amigo.
Dalma va desencadenar un descontrol vibrant, tant que moltes espectadores van sortir dels seients per ocupar el passadís central i apropar-se el màxim possible a l'artista, fent cas omís als tocs d'atenció dels guàrdies de seguretat.
Un Sergio Dalma proper es comunicava amb el seu públic amb picades d'ullet i paraules entre notes. Per poder conversar amb tothom va abandonar l'escenari en dues ocasions per baixar a cantar enmig de les butaques del públic, primer als seients de davant, després als de darrere des de la taula de so, i visitant els seients de mobilitat reduïda de tornada.
L'espectacle va acabar amb el famós Gloria d'Umberto Tozzi, que va anar seguit per uns bisos potents, entre els quals Em dones força, Yo no te pido la luna o Galilea, per tancar un concert rodó i amb el públic satisfet de no haver parat de ballar.
