Fugir de l'estrès, les aglomeracions i la gran ciutat: aquest és el paradís de vacances per a moltes persones. Per a la majoria d'elles, el càmping és la primera opció, tot i que les estades solen significar renunciar a la confortabilitat de casa en cas d'allotjar-se en una tenda de campanya o a un contacte tan genuí amb la natura en cas d'estar en un bungalou. Aquests inconvenients, en ple segle XXI, tenen solució, i una nova tendència turística ha arribat a la Costa Brava per quedar-s'hi: el glàmping. Aquest nou concepte prové de la unió de dos termes anglesos: càmping i glamour, i fa referència a la pràctica d'anar de vacances en contacte amb la natura, allotjats en una tenda amb tots els conforts d'un hotel.
Des de fa 5 anys, els establiments que ofereixen aquest tipus d'allotjament no han parat de créixer, i se'n compten ja 15 a les comarques gironines. Entre ells, hi trobem el càmping rural Montori, d'Ultramort, que ha obert les portes aquest any. La Gloria Pi, del càmping Montori, explica que van descobrir el fenomen del glàmping a les fires de turisme de Montpeller, i «van apostar per això» perquè sabien que «estava en auge». Francisa Pereira, directora del càmping Lloret Blau, va decidir incorporar-les per «diferenciar-se d'allò que tothom té». «S'està observant que la tendència és que cada vegada hi hagi menys tendes, la gent cada cop vol més comoditat», explica Pereira.
En la seva opinió, amb aquesta nova tendència no s'està perdent l'essència del càmping. «A mi em sembla que es complementa i que avancem, el càmping no es queda en el mateix», explica. Hi coincideixen Jordi Comas, director de l'Institut de Turisme de la UdG i Yassine Bouallala, professor de la mateixa casa i director de l'hotel Torremirona, que creuen que el càmping té ara «diferents segments de mercat».
Altres establiments, en canvi, no mostren la mateixa efusivitat davant aquesta tendència. És el cas de Fede Suñé, director del càmping Las Dunas. «El glàmping té moltes variants, una és la típica tenda d'estil africà que aquí, enmig del Mediterrani, jo no ho veig», apunta. «Nosaltres volem vendre territori, l'essència del Mediterrani». «Si algun dia fem alguna cosa així, pot ser un bungalou d'estil mediterrani, com una masia o una casa de pescadors, amb un aire més autèntic i autòcton de l'Empordà», reconeix.
Explicar-ho als amics
Crida l'atenció que, buscant natura, la majoria de les tendes ofereixin servei de Wi-Fi. Comas i Bouallala expliquen que «la gent ara té la necessitat permanent d'estar connectats, és una necessitat bàsica». Dins d'això hi entra també «la necessitat de contacte amb els amics, d'explicar el que estàs fent», expliquen. «Hi ha vegades que la gent viatja més per explicar el que fa que no pas per sentir». D'aquesta manera, la tenda de glàmping és una experiència per explicar, i això es nota a la butxaca.
El preu d'aquests allotjaments sol ser similar al d'un hotel de 4 o 5 estrelles. «El que estàs pagant és la novetat, ser el primer que ha dormit allà», apunten els professors de la UdG. «És una mica més car perquè és una cosa especial», confirma Pereira. És l'anomenat, en termes econòmics, «efecte snob». Depèn de la butxaca i les ganes de provar-ho de cadascú aventurar-se a dormir en una tenda glamurosa.
