El concert estava a punt de començar. Els darrers espectadors arribaven als seus seients d'un auditori dels jardins de Cap Roig absolutament ple (entrades esgotades des de feia setmanes) i, entre aquest, la Berta. Una nena, encara no adolescent, barcelonina que, acompanyada per pares i germà, buscava la seva localitat sense poder evitar impacientar-se. Preocupada per arribar tard? No, simplement emocionada. I això el que és Morat: un autèntic fenomen de fans. En molts concerts, un pot arribar a preveure quan la banda aconseguirà que el públic s'aixequi per ballar o quin dels temes el públic cantarà més perquè se sap la lletra. A Morat no hi va haver-hi dubtes. No va fer falta esperar que sonés el viral Cómo te atreves perquè el públic de Cap Roig, el més adolescent i el que ja no ho era tant, cantés. Amb el tema d'entrada, Mi nuevo vicio, el públic ja estava dret i cantant les cançons del jove quartet colombià.
Quatre músics, amics des de l'escola, que amb un sol disc han aconseguit posar cançons com Yo contigo, Besos en guerra o Amor con hielo a l'imaginari col·lectiu de molts joves d'un costat i l'altre de l'Atlàntic.
Morat arriba de Colòmbia. Igual que Shakira, Juanes o Maluma, però la seva música estava molt allunyada del reguetón d'aquest últim. Els germans Vargas, Simón i Martín, i els dos Juan Pablo, Izaza i Villamil, són quatre romàntics que, allunyant-se de les estridències, aposten per pop/folk molt amable on les lletres donen voltes a l'amor i al desamor. Una recepta que el públic els hi compra sense reserves. I el concert de dilluns a Cap Roig en va ser un exemple. Cantant, ballant, no deixant de gravar-los amb els mòbils i impacientant-se, com la Berta, fins que en l'últim bis, per fi, Morat va tocar Cómo te atreves.
