09 de agost de 2018
09.08.2018
Entrevista · Daniel Carbonell «MACACO».

«La hipocresia d'Europa amb els refugiats no té límits»

Macaco torna dissabte al festival de Cap Roig per cantar-hi els seus temes de sempre i per avançar-ne aluns del seu nou disc

09.08.2018 | 00:15
«La hipocresia d'Europa amb els refugiats no té límits»

Està provant ja algunes de les cançons que inclourà en el seu nou disc, Back to the jungle, que sortirà a principis de 2019. Què en pot avançar?

Tinc 22 cançons sobre la taula, crec que mai n'havia tingut tantes [riu], tot i que per suposat no aniran totes al disc. He fet un avançament que és Valientes, una cançó bastant alternativa. El videoclip és una mena de curtmetratge amb Alberto Ammann, un actor que tothom el coneix per Narcos o Celda 211 . Després aniré traient més cançons intentant mostrar els diferents registres que hi haurà en el disc. Intento cuidar molt les paraules i per suposat hi haurà tota la barreja d'estils de Macaco, sempre buscant la denominació d'origen: els colors mediterranis.

Vostè es considera valent?

Sí, sobretot perquè tinc moltes pors [riu]. Els valents tenim moltes pors, però les superem. Per mi hi ha una frase important en la cançó, que diu: «Dime, hermano, en qué miedo te hiciste valiente». Ser valent no és l'absència de por sinó tot el contrari, intentar fer passets cada dia per tenir una mica menys de por d'aquelles pel·lícules que ens muntem tots. Com deia el meu avi: «El miedo va en burro», i a mi em ve de gust anar una mica més lleuger. Em considero valent perquè estic fent moltes coses que no m'agraden: vaig tenir un accident d'avió fa molts anys i durant un temps no tenia ganes de pujar a un avió, però ara n'agafo una gran quantitat per poder fer gires.

Hi ha algú que admiri especialment per la seva valentia?

Molta gent, sobretot gent del meu entorn i la gent més senzilla. El que més admiro és la tranquil·litat, la gent que està amb el flow. A tots ens passen coses bones i dolentes, però depèn de tu que vulguis veure el got mig ple o mig buit. L'actitud hi té molt a veure i tinc gent al voltant que té aquesta tranquil·litat que em falta a mi, perquè sóc molt inquiet.

S'ha implicat en moltes causes socials, per exemple amb la cançó Red Alerta, que denuncia la situació dels refugiats.

Sí. La hipocresia d'Europa no té límits. Per exemple, en el cas dels manters a Barcelona. Abans els perseguien i ara els deixen allà, però et preguntes: algú farà alguna cosa per normalitzar la situació d'una manera real? Perquè els polítics juguen molt al joc d'agradar al seu públic i fer només accions de cara a la galeria. És molt trist veure que el Mediterrani es converteix en una fossa comuna quan hauria de ser un espai d'intercanvi de cultures. I tots hem serem immigrants en algun moment: en uns anys hi haurà també grans èxodes pel canvi climàtic i coses que no ens podem ni imaginar. Per sort hi ha gent que hi treballa, com els de Proactiva Open Arms, que són uns valents. Aquí tots ens fem molt abanderats de la mescla, que si el Fòrum de les Cultures... però després hi ha tota aquesta claustrofòbia i tancar portes. Però mirem el Mundial que ha guanyat França, un país on la xenofòbia ha crescut molt en els últims anys i ara la Copa del Món l'han guanyat fills d'immigrants i refugiats. Són exemples a recordar a l'hora de posicionar-nos.

Ha estat quatre anys sense gravar un disc propi. En què ha invertit tot aquest temps?

No he parat, he tocat molt, pràcticament he fet tres gires. Aquest any hem tancat uns vint bolos, que era el que volíem fer, i el més fort serà l'any que ve i el següent, defensant totes aquestes cançons. I a part de Red Alerta, intento tenir diferents registres, perquè crec que les persones no som una sola cosa. Per això vaig fer el tema principal de la pel·lícula Toc Toc, amb Paco León. He fet de productor, he estat composant, fent una gira de teatre...

I ara torna a Cap Roig.

Sí, hi he tocat dues vegades i m´encanta. Jo sóc tot-terreny i els músics que m´acompanyen també. Ara estic fent festivals alternatius que arrosseguen molta gent, però també m´agrada tocar en festivals com el de Cap Roig, que és més teatral i et permet tocar un altre tipus de cançons: fer una cosa tranquil·la mentre la gent està asseguda i de cop fer-los aixecar i ballar. Em fa moltíssima il·lusió tornar a Cap Roig, que per a mi també representa el Mediterrani. Tocaré la cançó que sempre em demanen en aquest tipus de festivals, que és La República de la Tramuntana, que aposta per un Mediterrani sense fronteres per als refugiats, i també temes com Coincidir, que ha explotat aquest any a Amèrica i s´ha convertit en un tema viral amb 74 milions de reproduccions a Youtube. Però també tocaré les que tothom coneix, per fer ballar i saltar la gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema