Una maquinària perfecta de salsa, amb flamenc a l'engranatge, es va activar dimecres a l'escenari del Festival Porta Ferrada al voltant del cantaor Diego El Cigala, l'oli que fa girar Indestructible (2016), un projecte discogràfic singular fruit de la recerca i l'experimentació de la música caribenya allà on es cou, en llocs clau de Colòmbia, Puerto Rico, Cuba, República Dominicana, o en els contextors urbans on s'ha fusionat, com són els barris llatins de Nova York.

Intercanvi cultural

El Cigala va oferir un tast d'aquest intercanvi cultural embolcallat per deu músics i, sobretot, per la complicitat del pianista Jaime Calabuch, Jumitus. Un concert d'emotivitat festiva que va arribar dos anys després que l'intèrpret compartís el mateix escenari amb la diva cubana Omara Portuondo. Del seu últim treball, que dona molt de protagonisme als instruments de vent i la percussió, a Sant Feliu van sonar Si te contara, Juanito Alimaña, El paso de la encarnación, Periódico de ayer, El ratón, Hacha y machete o Indestructible (de Ray Barreto) que els percussionistes van rematar amb una jam final aplaudida pel mateix cantaor.

Si aquest dimecres va emocionar i va fer ballar contingudament (amb excepcions) el públic d'un festival d'estiu de la Costa Brava, dijous Diego El Cigala va compartir cartell del Sonorama, a Aranda de Duero, amb diferents noms de l'escena pop-rock independent. I si a Sant Feliu de Guíxols va sucar el flamenc en salsa, a Aranda va celebrar els quinze anys de Lágrimas negras, un disc parit amb el pianista cubà Bebo Valdés al qual li deu, en bona part, la popularitat que gaudeix a fora de l'àmbit flamenc. Aquest àlbum també va sonar a Porta Ferrada, amb deix «salser», a través de peces com Inolvidable, InolvidableCorazón loco i el bolero-son que li dona títol.