«La música és el llenguatge que més entenen els nens»

Anem amb la banda que va gravar el disc i també dos coristes i la Caterina, que és una de les nenes que a vegades ens acompanya i que els nens coneixen una mica. Farem força temes del nou disc però també algunes de les meves cançons més conegudes, perquè el públic sempre demana els hits [riu]: el Bon Dia, L'Abecedari, Qui soc jo...

Diu que és el seu disc més familiar. En quin sentit?

Els últims discos eren molt per a petitets, sobretot per a l'etapa 0-3. I ara tenia ganes de fer un disc que no fos tan enfocat a petitets, sinó que servís per a tota la família. La música que fem nosaltres no és específica per a nens, sinó per gaudir tota la família. Les cançons també les faig pensant en els adults: els pares, les mestres i educadores... A més, musicalment, fem un disc amb la mateixa qualitat que faríem per a qualsevol altre públic. Aquest disc, a més, hem tingut més temps de preparar-lo, i l'hem pogut gravar a Music Lan, cosa que ens feia molta il·lusió.

És important compartir la música en família?

Sí, molt important. És un llenguatge més, que tots els éssers humans necessitem per expressar millor les emocions. A més, la música i cantar junts ens vincula molt afectivament. La cançó ens uneix, ens fa sentir bé. I la música és el llenguatge que més entenen els nens.

Fins fa uns anys, no era habitual que la música familiar tingués lloc en festivals de prestigi com el de Cap Roig. Vivim un boom

Sí, i des de la meva experiència personal n'estic molt contenta. A més, m'agraden molt els festivals que en el cartell ens posen igual que tothom, com si fóssim uns més, sense que sigui una programació a part per als petits. En aquest sentit, la música familiar està fent un pas endavant i posant-se a un nivell on no havia estat mai. També és cert que la gent que fa música familiar ho està fent cada cop de forma més professional. Jo, per exemple, a Cap Roig hi vinc amb una banda de gent molt bona.

Vostè porta més de vint anys de carrera, però la seva popularitat s'ha disparat en els últims anys. Hi han tingut a veure les noves tecnologies?

Sí, han estat clau. Jo porto vint anys des del meu primer disc, Tot Sona, i fins fa quatre anys, que vam treure els videoclips, no tenia ni banda. No sabia com situar-me, no feia concerts en directe, només feia la part pedagògica d'anar a les escoles i fer formació a mestres i educadors. Llavors, a les escoles les cançons s'havien tornat molt populars, perquè els mestres i els educadors les feien servir, però a l'entorn de les famílies no sabia com arribar-hi. Gràcies a Youtube i les altres xarxes socials, els videoclips van fer que tinguéssim accés a moltíssimes persones i que les famílies sabessin que els seus nens se saben moltes de les meves cançons, i comencessin voler-me venir a veure en directe.

Al setembre gravarà «L'hora del jazz». D'on surt, aquesta incursió en el gènere?

Nosaltres venim una mica d'aquest món, és un estil que ens agrada molt. I va sortir l'oportunitat perquè el Festival de Jazz de Barcelona fa 50 anys i se'ns va acudir que seria un bon moment per materialitzar aquesta idea. Llavors, donarem la volta a algunes cançons ja conegudes, com el Bon Dia, per fer-les més jazzístiques i també estem component algunes cançons específiques per a aquest disc.