Amb la mirada perduda en una paret invisible i unes mans que dansaven incansables sobre el piano, Andrei Gavrilov, nascut a Rússia l'any 1955, va oferir una interpretació sòbria al Teatre Narcís Masferrer de Sant Feliu en motiu del festival Porta Ferrada, on va interpretar peces de grans creadors com Modest Mussorgski i Serguei Prokofiev.

En un teatre injustament poc ple, el pianista, que amb només 18 anys va guanyar el prestigiós Concurs Txaikovski, va començar la seva actuació amb una agilitat d'infart i una força escènica que es transmetia per tot el seu cos. El piano resistia cada empenta dels dits, que en ocasions semblaven voler-li guanyar una batalla i en d'altres l'acariciaven. A Quadres d'una exposició, suite escrita per Mussorgski el 1874, el pianista va plasmar perfectament l'evocació d'una col·lecció de quadres que pretenia el compositor.

Peça rere peça, Gavrilov reflexionava, patia i en ocasions saltava de la butaca, excitat i buscant una connexió amb el públic en tot moment. La segona suite, la popular Romeu i Julieta de Prokofiev, va concentrar tota la seva intensitat musical en les primeres peces, arribant a una força interpretativa insuperable a la Dansa dels cavallers.

Van ser dues hores de música trepidants d'unes mans que semblaven multiplicar-se a cada segon i que arribaven a totes les tecles en mil·lèsimes de segon. La posada en escena i els salts de la butaca fan de Gavrilov un músic excèntric, però la seva habilitat amb les mans el fan mereixedor de la seva etiqueta de «geni».