Amb els genolls pelats de tan recórrer festes majors al llarg del territori català, Els Catarres van fer un primer pas endavant quan van descobrir que el seu públic també era capaç de seguir-los omplint auditoris i teatres, pagant religiosament el preu d'una entrada. Així han passat de ser teloners, posem per cas, d'Hotel Cochambre a Salt fa uns anys, a omplir per segona vegada Cap Roig amb la seva explosió de música i vitalitat.

Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells també continuen fent festes majors (aquest cap de setmana actuen a Maçanet), però, i més ara que el seu so ha guanyat amb potència i electricitat, han aconseguit dur aquest esperit dels concerts d'estiu dels pobles a escenaris com el de Calella de Palafrugell. Dijous, a Cap Roig, els esperava un públic familiar, amb molts nens, prova de la transversalitat de la seva proposta per a tots els públics. I com havia passat dies enrere a Roses o a Girona, al Festivalot, el partit estava guanyat abans de començar.

Molts fans dels Catarres s'havien passat tot el dia, dijous, amb un ull al cel i l'altre a l'evolució del radar metereològic. Les entrades estaven esgotades des de feia temps i per a molts, pel lloc i pel grup, la cita estava marcada amb vermell al seu calendari d'estiu i no estaven disposats a deixar-s'ho perdre pel mal temps. L'anunci que el grup va fer a mitja tarda a les xarxes socials i els núvols esvaint-se poca estona després d'un ruixat van confirmar que hi hauria festa major a Cap Roig.

Martina va ser el tema encarregat d'obrir un concert que el públic va seguir dret pràcticament durant l'hora i mitja que va durar. Des d'una estona abans, els seguidors ja entonaven les melodies més conegudes, i a la sortida encara les seguien recordant. Evidentment, les cançons del seu darrer treball, Tots els meus principis, van ser les que més van sonar, però tampoc hi van faltar clàssics com Invencibles, Tintín o Tokio, ni, esclar, aquella Jennifer que fa set anys els va començar a obrir la porta de la popularitat i que ara presenten amb un so totalment diferent.

La nit va avançar en un sospir. Amb 1983, un tema que recorda la infantesa dels membres del grup, van donar per acabat el recital abans d'estirar-lo fins a l'horeta i mitja amb quatre bisos on destacaven Estels al vent i La porta del cel, amb la qual van tancar definitivament la seva festa a Calella, que precisament el cel, estalviant l'aigua, els havia permès celebrar.