El Monestir de Sant Pere de Rodes, amb la seva situació, monumentalitat i acústica, s'erigeix com un paratge idíl·lic per a acollir concerts de música clàssica. Precisament en aquest entorn va ser on els pianistes gironins Carles Lama i Sofia Cabruja van decidir fundar el Festival de Sant Pere. «És un lloc màgic», explica Cabruja. El festival tornarà a incloure en aquesta edició dues actuacions de luxe d'aquest matrimoni de pianistes gironins reconegut internacionalment en la tècnica de les quatre mans. Dues actuacions en què tocaran les músiques de pel·lícules icòniques, la majoria de les quals nominades a l'Oscar a la millor banda sonora. Dues actuacions amb un format únic i exclusiu de Carles & Sofia, on el piano Steinway a quatre mans comparteix escena amb una orquestra simfònica.

ELS ARTISTES

Nascuts i establerts a Girona, Carles Lama i Sofia Cabruja passen poc temps a la ciutat. La seva carrera musical els ha portat a tots els racons del món, entre els quals els més grans escenaris, com el Carnegie Hall de Nova York, el Teatro Solís de Montevideo o la Casa de la Música de Moscou. «Vivim en un caos organitzat», explica Carles Lama. «És una vida intensa», coincideix Cabruja. «Viatgem pels concerts, cada repertori és diferent i això implica moltes hores d'estudi, de preparació, i a cada lloc t'has d'adaptar a la seva manera de fer», afegeix. Lama apunta que la feina també té una part «molt creativa», com triar el repertori o escollir nous projectes, però que la inspiració es pot trobar «a qualsevol part del món, sempre que rebis uns estímuls interessants».

Les carreres de Carles Lama i Sofia Cabruja van començar al conservatori de Girona i es van unir per sempre en un concert de final de curs. «Una professora em va suggerir tocar algunes peces a quatre mans amb un noi que ella coneixia», comenta Cabruja. «Allà va saltar la química, perquè des d'aquell moment hem seguit tocant junts», afegeix. Després d'uns anys de tocar a quatre mans de forma paral·lela a les seves carreres com a solistes, van decidir professionalitzar-se en aquesta especialitat, considerada la més difícil dins la música de cambra. «Hi ha solistes que es neguen a tocar a quatre mans perquè diuen que són incapaços de tocar amb una persona al costat i que soni com si fossin un», explica Cabruja. Per entendre millor com és la dificultat, Lama afegeix: «Imagina't si haguessis de llegir un text simultàniament amb algú altre. L'escrit és el mateix per a tu que per a l'altra persona, però si l'heu de llegir al mateix temps, l'haureu de treballar fins que hi hagi aquell mimetisme perquè ho pugueu recitar de la mateixa manera. Amb la música passa el mateix».

Aquest any, els dos artistes celebren les seves noces de plata i 31 anys junts dalt de l'escenari. Més de tres dècades on, a part de les grans sales de la música, recorden concerts especials, com una actuació dins el cementiri de Barberà del Vallès una nit del 31 d'octubre, dalt d'un catamarà a Tossa de Mar o al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, en què els van enviar a canviar-se al Saló de Plens. «Cada vegada que surt a la tele penso, 'mira, aquí estava jo en calçotets'», riu Lama. També recorden amb especial estima el concert de celebració dels 30 anys de carrera que van oferir l'octubre del 2017 a l'Auditori de Girona. «En tindrem un record sempre excepcional», comenten. «A més, vam tocar una peça inspirada en l'octubre, la Suite for Catalonia», apunta Cabruja.

Aquesta peça va ser composada per Andreu Diport, un jove compositor emergent. Per al duo de pianistes és important empènyer la joventut en el món de la música clàssica. Per això, tots dos mentoritzen diversos nous talents arreu del món per ajudar-los en la seva carrera, com Vasco Dantas, Aristo Sham o Luis Costa. «Va sortir sense voler. Hi havia molts joves que se'ns apropaven i ens preguntaven com ho havíem fet i si els podríem ajudar», comenta Lama.

Un altre gran projecte de Carles & Sofia són els Concerts4Good. Els artistes gironins ja van rebre l'any 2001 una distinció d'Unicef per la seva tasca humanitària després d'haver col·laborat en reiterades ocasions, i el 2012 van voler començar la seva pròpia tasca. Es tracta d'un projecte solidari de concerts benèfics per donar a diferents ONG la possibilitat de finançar-se amb els beneficis. «Penso que, com a persones que fem una feina pública, és una responsabilitat inspirar als altres», comenta Lama, que creu que «tot el que se'ns ha donat a nosaltres, és important que ho tornem a la societat». Al final, com assenyala, «toquem per fer feliços els altres, i crec que és el millor que et pot passar a la vida».