El Festival Castell de Peralada va rebre dissabte la visita d'una autèntica llegenda de la música, el guitarrista d'origen mexicà Carlos Santana (1947), que es va fer popular al mític festival de Woodstock del 1969 i que des de llavors ha enregistrat una trentena de discos i ha rebut infinitat de guardons, entre els quals una desena de Grammys.

Molt ben acompanyat per una banda de vuit músics d'altíssim nivell (hi ha havia la seva dona, la bateria Cindy Blackman, habitual al costat de Lenny Kravitz) i amb un muntage de llums i projeccions de categoria, Santana va fer una repassada per alguns dels temes més populars de la seva trajectòria, en la qual no hi van faltar clàssics com Soul sacrifice, Jingo, Oye como va o Samba pa ti.

El públic de Peralada

Potser esperant una resposta més càlida del seu públic (a Peralada se l'aplaudia amb ganes però a mitja actuació gairebé tothom continuava assegut a les seves butaques), Santana va preguntar als assistents com estaven, i si se sentia bé la música... «No estem acostumats que la gent estigui tan calmada», va dir. «Hem viatjat per tot el món i la gent es comporta amb més foc», va insistir. «Vostès tenen alguna cosa a dins i l'han de deixar sortir». I la devien deixar sortir, perquè a partir de llavors els espectadors van seguir el recital dempeus i movent el cos al ritme de temes com Mona Lisa, Foo Foo, Corazón Espinado, Apache, Smooth i una molt significativa Love, Peace and Happiness... «Ara més que mai necessitem i volem pau i felicitat», es podia llegir a la pantalla que hi havia al darrere de l'escenari, mentre els músics interpretaven l'últim tema del concert.