Diu el coreògraf i director francès Mourad Merzouki que, més enllà de narrar una història, el que persegueix és adoptar riscos i crear un diàleg entre llenguatges aparentment impossibles d'entendre's. I se'n surt la mar de bé, perquè tot i la disparitat d'ingredients, l'experiment flueix, i de quina manera!

Amb el seu darrer espectacle, Folia, amb què va tancar el festival de Peralada, el diàleg brolla de la -a priori- impossible mescla de la dansa urbana i la música barroca, una combinació que mostra l'entesa del hip hop amb les melodies gestades segles enrere gràcies a divuit ballarins, vuit músics i una soprano.

Sota un cel que, tot i algunes gotes ocasionals, va respectar la nit, i amb la música del Concert de l'Hostel de Dieu, els ballarins de Merzouki van fer trapelleries jugant amb el temps i l'espai, passant-se enormes boles terràquies com si fossin pilotes; saltant sobre inflables, ara amb sobre els peus, ara sobre els genolls i fins i tot fent giragonses com els dervixos.

Durant 65 minuts, la música del Barroc i les tarantel·les italianes van posar banda sonora a moviments propis de la dansa de carrer però també del ballet clàssic, emmarcats en una ambientació sofisticada en què no faltaven els llums d'aranya i dues enormes boles que s'obrien com crisàlides per acollir la cantant o algun dels músics.

Diu Merzouki que no es proposa trenar una narració, sinó hibridar gèneres per despertar la imaginació de l'espectador. Amb Folia la fa volar ben amunt, fins més amunt de les fronteres dels estils i dels temps.