Hi ha molts motius per voler estudiar un nou idioma: per viatjar, per millorar les expectatives professionals, per interès cultural, perquè t'agraden les llengües... però, a vegades, la manca de temps ho fa impossible. Per això, l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona organitza, des de fa anys, cursos intensius d'estiu perquè els alumnes puguin millorar les seves habilitats o, qui sap, potser fer una primera presa de contacte amb un idioma nou que, si els agrada, poden continuar durant el curs. Aquest mes de juliol tenen fins a divuit grups: deu d'anglès, un d'espanyol per a estrangers, un d'alemany, tres de francès, un d'italià, un de rus i un de japonès. Es tracta de cursos de 30, 40, 60 i 80 hores que es caracteritzen per oferir unes classes molt dinàmiques amb l'objectiu que els alumnes aprenguin divertint-se, segons explica la coordinadora pedagògica de l'EOI, Sandra Díaz de Alda. Per això, a banda de les classes, s'organitzen diverses activitats culturals, com per exemple una xerrada gastronòmica en el cas del francès o un curs d'origami en el cas del japonès. S'ofereixen classes de com a màxim vint persones i en aquests moments tenen 340 alumnes matriculats. Malgrat que la gran majoria d'estudiants són joves, s'hi pot trobar gent de totes les edats.

Ens «colem» primer en una classe d'iniciació al rus. Hi ha onze alumnes, una xifra més alta del que és habitual, segons explica la professora, Anna Golubiátnikova. En aquell moment estan fent un exercici de lectura en veu alta. Però què es pot aprendre en un curs de 40 hores com aquest? «Amb dues setmanes es pot aprendre l'alfabet, que sembla molt difícil però que en realitat no ho és tant. De fet, a la segona setmana ja comencem amb altres coses com la família, els oficis... intentem aprendre, sobretot, coses pràctiques, com per exemple saludar-se o presentar-se», explica Golubiátnikova.

La professora explica que fa sis anys van tenir un boom d'alumnes, sobretot quan el turisme rus va començar a prendre força a la Costa Brava, però des de llavors s'ha estabilitzat. L'alumnat, afegeix, sol ser gent que s'interessa per la cultura, la literatura i la història russa: «És diferent de l'anglès, que tothom l'estudia, sinó que sol haver-hi una motivació personal molt forta, com una vinculació familiar o per motius de feina», indica.

Millorar les seves perspectives laborals ha estat, precisament, el que ha motivat Réka-Anita Szentgyörgyi a apuntar-se a aquest curs de rus. Es dedica al dret i vol treballar en l'àmbit internacional -per exemple, en institucions europees-, i saber rus li pot ser de molta ajuda. Però, a més, en l'àmbit personal també li suposa un repte: «Ja tinc l'anglès, el francès i altres idiomes, i ara volia conèixer una llengua no romànica. He començat pel rus, però després no descarto aprendre alguna altra llengua, com per exemple el japonès», assenyala. El que més li agrada del rus, explica, és que és absolutament diferent a tots els altres idiomes que havia après fins ara, i considera que no és especialment difícil, tot i que sí «interessant».

Una de les seves companyes de classe és Beatriz Magín, de 22 anys i graduada en Filologia Hispànica. També és una apassionada dels idiomes: parla català, castellà, anglès, alemany, una mica d'italià i ara li vol sumar el rus. «M'interessava aprendre un altre sistema d'escriptura, en aquest cas cirílica, perquè totes les altres llengües que conec són llatines», assenyala. De moment, creu que l'idioma «és més fàcil del que sembla» a primera vista, i confia que li serveixi si mai viatja a Rússia: «M'agradaria molt fer el transsiberià», confessa.

Mentre els estudiants de rus es posen per parelles per fer una pràctica, ens traslladem a una classe de japonès. Marta Plaza és l'encarregada d'impartir aquest curs, que porta per títol Konnichiwa -una salutació japonesa- i que compta amb uns alumnes molt joves. Entre ells hi ha les bessones Judit i Helena Piqué Vilalta, de quinze anys. Han crescut veient la cultura japonesa -les sèries, el manga- i, com que són apassionades dels idiomes en general i la cultura oriental en particular, s'han llançat a conèixer l'idioma. «L'escriptura és complicada, perquè té tres alfabets i has de memoritzar molts símbols, però fonèticament, per als hispanoparlants és molt senzilla», explica la Judit. En la mateixa línia, aprendre japonès per a l'Helena suposa «un repte» que la pot «enriquir», ja que no tothom parla aquesta llengua. A les dues germanes els agradaria molt passar una temporada a Japó, però de moment descarten anar-hi a viure.

La professora, Marta Plaza, reconeix que la llengua és difícil, i per això intenta que el curs sigui el màxim de dinàmic possible, amb molts vídeos i música. «Aprenem a fer preguntes senzilles i a dir els dies de la setmana, els preus...», assenyala. També aposta per tractar temes molt culturals, per demostrar que «hi ha vida més enllà de l'anime i el manga». Plaza es mostra molt satisfeta per tenir tants alumnes joves i sobretot perquè molts d'ells formulen preguntes interessants.