La banda sonora d'una pel·lícula d'animació, un disc fruit del seu #proyectodrama i un altre que gravarà durant una gira pel Japó, a més del tour que ha començat amb Toquinho i Javier Colina... Sílvia Pérez Cruz no para, però assegura que està aprenent «a jugar amb els temps i amb la vida». De moment, aquest diumenge, 21 de juliol, la cantant palafrugellenca pujarà a l'escenari a casa seva, al festival Jardins de Cap Roig, per oferir un concert al costat del pianista Marco Mezquida.
A partir d'aquest moment, l'agenda de Pérez Cruz serà vertiginosa. El dimarts següent, 24 de juliol, arrencarà una gira amb el brasiler Toquinho (Sao Paulo, 1946) i el pamplonès Javier Colina (1960) al Festival Grec, que continuarà l'endemà al Festival la Mar de Músiques de Cartagena, el 27 de juliol al Festival Pirineus Sud, el dia 28 al festival Heineken Jazzaldia de Sant Sebastià, i culminarà el dia 29 al Teatro Real, a l'Universal Music. «Són cinc concerts excepcionals, en els quals ens unim tres generacions. Un és Colina, amb el qual he treballat molt, i l'altre, Toquinho, que feia molt que no venia a Espanya», explica Pérez Cruz. Segons recorda, tot va començar l'any passat amb una proposta perquè Colina i ella fessin un concert amb «aquella llegenda viva de la música del Brasil», que és Toquinho. «Hi vam anar, vam assajar un dia el repertori brasiler i ens va agradar tant que ell ens va proposar que féssim més coses tots tres. D'aquí neix aquesta conjunció que no crec que es repeteixi», assenyala Pérez Cruz.
Connexió amb Rosalía
En el concert, Toquinho toca només en una part, després pugen junts a l'escenari ella i Colina i al final tots tres aborden un repertori brasiler «amb una sonoritat que és un luxe», segons descriu la propietària d'una veu particularment afinada i atapeïda de matisos, en la mateixa corda de Rosalía. «Recordo quan la vaig conèixer, fa anys. Li vaig dir: "M'agrada molt com fas els pianos" , i em va dir: "Ho vaig aprendre de tu"», sintetitza, una mica de mal grat, quan se li esmenta la semblança.
Ara, Pérez Cruz també està immersa en el #proyectodrama, una recopilació de cançons creades en diàleg amb altres disciplines artístiques com la dansa, el cinema, el teatre o la pintura. Entre elles hi ha les que va fer per a l'espectacle amb Rocío Molina Grito pelao, les de Cyrano, amb Lluís Homar, o la banda sonora de La nit de 12 anys, d'Álvaro Brechner. Totes aquestes peces s'uniran en un disc, encara sense títol, que es publicarà al novembre i del qual ja estan disponibles digitalment Segueix el ball, Plumita, The sound of silence, Tres bogeries i Estimat, mentre que el dia 19 de juliol sortirà Som somiat. «Estic súper contenta amb aquest disc», explica Pérez Cruz.
Apropar-se a les xarxes socials
El projecte també li serveix, explica, per afrontar una relació més propera i diferent amb les xarxes socials, a les quals ara, confessa, «detesta» perquè la tornen «boja». D'altra banda, també té pensat que l'espectacle amb Marco Mezquida, que a partir del mes de setembre portarà de gira, quedi enregistrat en un disc en directe al final del tour: «És alguna cosa més romàntica que estratègica. Ja veurem», diu entre rialles.
Pérez Cruz és una espècie de «fada» humanitària, sempre compromesa amb diferents causes. Per això acaba de participar, a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, en el projecte Música en Vena: ha cantat a cappella a la UCI i a la planta dels tractaments de càncer de mama. «Ha estat brutal, molt dur però increïblement positiu, perquè veus com un malalt es va relaxant i li va sortint el somriure. Que algú et digui que li genera pau escoltar-te dona sentit a tot», resol.
A part de tot això, la cantant està gravant a més la banda sonora de la pel·lícula d'animació francesa Josep, sobre l'il·lustrador català Josep Bartolí, amb dibuixos d'Aurelien Froment.
