16 de juliol de 2019
16.07.2019

Carretera, furgoneta i bona gastronomia

El llibre «Roadie advisor. Así se cocinan las giras indie» recull les recomanacions gastronòmiques dels «tour manager» de Love of Lesbian, Vetusta Morla, Sidonie, Lori Meyers i León Benavente · La cuina és l'excusa per descobrir les interioritats de les seves gires

16.07.2019 | 00:11
Carretera, furgoneta i bona gastronomia

On mengen algunes de les bandes més conegudes del panorama indie? Què passa quan pugen a la furgoneta que els ha de portar de festival en festival? Com es planifica una gira? I sobretot, qui són els responsables que els músics arribin a temps -i en condicions- a tot arreu? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja el volum Roadie advisor: así se cocinan las giras indie, de Laura Ramos, editat per Reservoir Books. Una obra que recull les principals recomancions gastronòmiques que comparteixen els tour managers de Love of Lesbian, Vetusta Morla, Sidonie, Lori Meyers i León Benavente, però que també es converteix en una porta d'entrada a les interioritats d'aquests grups quan estan de gira.

La idea va sorgir quan Ramos es va assabentar que hi havia un grup de Whatsapp en què els tour manager de diferents grups compartien consells i recomanacions. A partir d'aquí, va elaborar un llistat de grups que volia que sortissin al llibre i també va demanar orientació al tour manager de Love of Lesbian, Gonçal Planas, que li va servir com a punt de partida. En funció també de la disponibilitat dels grups, va anar teixint les entrevistes que li han servit per escriure un volum farcit d'anècdotes, records i recomanacions. En aquest cas, de la mà de Gonçal Planas (Love of Lesbian), Cyril Devaux (Vetusta Morla), Dani Blanco (Sidonie), Manuel Requena (Lori Meyers) i Martín Muñiz (León Benavente).

I és que al final, la gastronomia només és una excusa -molt bona, això sí- per pujar a la furgoneta amb els membres de cada grup i especialment amb els seus tour manager, una figura imprescindible per poder finalitzar una gira amb èxit. «M'ha sorprès especialment que tots els tour manager expliquen que, quan els músics pugen a la furgoneta, hi ha alguna cosa que els fa desconnectar del seu dia a dia, oblidar-se dels horaris, d'on han d'anar... quan entren en aquest 'mode músic' s'obliden de tot i se'ls ha d'estar tota l'estona a sobre: has agafat això, tens el passaport, on és la maleta...?», explica Ramos. Això sí, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra: no revelarem aquí el nom, però hi va haver un tour manager que es va deixar el seu cantant en una gasolinera.

La gastronomia, òbviament, ocupa un espai central en el llibre. Ramos va demanar als tour managers que li facilitessin una llista amb les recomanacions de restaurants on solen anar quan estan de gira, així com algunes propostes personals. Aquí, el de Sidonie li va confessar que un dels seus restaurants preferits és La Talla, de Cadaqués.

Ramos creu que hi ha una clara relació entre la música i la gastronomia. «Al final, tot és art: l'alta gastronomia vol fer màgia a través de quatre ingredients, mentre que en el cas de la música, amb quatre acords vols fer màgia també», explica. Potser per això, assenyala, hi ha tants xefs que son autèntics fanàtics del rock, com per exemple Sergi Arola, Diego Guerrero o Pepe Solla, de Casa Solla, que ha fet el pròleg del llibre.

Per a la periodista, a més, la gastronomia també és es converteix en el «termostat» dels grups: si una banda pot menjar bé, és perquè li funcionen les coses. «El que mengen, i també com mengen, diu molt dels grups», afirma. En quin sentit? «Per exemple, amb els Leon Benavente em vaig adonar que son supervehements i directes en el concert, molt autèntics, i que a l'hora de menjar són igual. Són de les poques persones que conec que, si els porten un plat que no els agrada, igual que són directes a l'escenari, són capaços de dir: Aquest plat no està ben fet, o sigui que te'l quedes perquè no me'l puc menjar».

Però malgrat que molts secrets han estat revelats, també n'han quedat alguns en el tinter, tal com confessa la pròpia autora. «Han explicat el que han volgut, és clar. Un tour manager és un càrrec de confiança, i ells son els que saben millor que ningú què poden i què no poden explicar de la intimitat d'un grup», explica. Tot i això, es mostra satisfeta perquè ha estat «una oportunitat per a ells, per donar-se a conèixer, no en l'àmbit individual sinó com a col·lectiu».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook