La Pietat i la Montserrat Ferrer són dues germanes bessones de Begur que el 2015 van decidir començar a practicar line dance per fer exercici. Formen part d'una colla sardanista i els agradava ballar. Quatre anys després, les dues van viatjar, amb la seva entrenadora, Margarita Fuster, fins a Guadalajara a finals d'aquest juny per disputar el seu segon Campionat d'Espanya, on Pilar es va proclamar 3a classificada de la categoria newcomer femení silver, destinada a persones entre 50 i 60 anys. «Cadascú competeix amb la seva edat perquè, és clar, no és el mateix una noia de 20 anys que nosaltres!», riu Ferrer, qui té un negoci de queviures al centre de Begur.
Després de la popularització del No rompas más mi pobre corazón del cantant mexicà Coyote Dax l'any 2001 tothom va aprendre els passos més bàsics del country. El line dance és una disciplina similar a aquell ball de cowboys, que inclou diferents estils com el vals o el txa-txa-txa, sempre amb un ritme més proper al country. Forma part de la Federació Espanyola de Ball Esportiu, juntament amb altres disciplines com els balls llatins, la dansa urbana, el twirling o el flamenc. Es balla en línies, i es treballa amb les 4 parets de la sala. «El que vam fer al Campionat va ser ballar el vals, però amb botes, perquè no pots anar amb sabates», explica la begurenca. «Era un vals country perquè la música tenia un ritme més mogut».
«El que més m'agrada és la música, i que és una dansa en què depens de tu mateixa. No tens una parella ni un grup, sinó que tu fas el teu esforç personal d'aprendre el ball i fer-lo bé», explica Pietat Ferrer. «Si tens una parella i no us aveniu o no teniu tots dos el mateix nivell, es nota», afegeix. Per les germanes Ferrer, la dansa és una forma de fer exercici a més d'una manera de fer noves amistats. «T'ajuntes amb persones que els agrada fer el mateix que a tu i fas amics», apunta la 3a classificada al Campionat d'Espanya. Les germanes begurenques formen part també d'un grup de ballarins conegut com a Country Line's Rebels, que participa els dijous a les classes de la seva entrenadora, Margarita Fuster, a Esclanyà des del 2005. Aquestes classes són en el camp social, que significa que «encara que no facis bé els passos, es valora passar-s'ho bé». Dels alumnes de Fuster, les úniques que fan competició són les germanes Ferrer. «La nostra categoria és més exigent, perquè necessites certa tècnica i has d'anar a classes», explica. En competició, hi ha 5 jutges que valoren «l'estètica, la coreografia i la tècnica».
L'aventura a Guadalajara
El campionat va començar per a les germanes Ferrer en un AVE cap a Guadalajara. Allà, van trobar un «bon ambient». «Hi havia moltes modalitats de ball: caribenys, llatins, balls de saló», recorda Pietat Ferrer. Tant ella com la seva germana bessona, Montserrat, van competir a la categoria Newcomer femení silver de line dance, una de les més disputades del campionat, que comptava amb 11 concursants i que va disputar semifinals i final. «Hi havia categories en què eren molt pocs, perquè encara és un ball poc conegut», continua la begurenca, que afirma estar encantada dels companys que hi va trobar.
De cara al futur, Pietat Ferrer vol continuar practicant el line dance per plaer, amb l'objectiu de «seguir millorant». L'any que ve, si tot va bé i la seva feina de botiguera li ho permet, li agradaria tornar a anar al Campionat d'Espanya. Al final, per ella, «l'important és poder participar i passar-s'ho bé».
