Després del seu pas per Operación Triunfo i per Eurovisió, el jove músic del Prat de Llobregat viu la fama d'una manera «natural». Aquest estiu està immers en una gira internacional que el portarà des de l'Escala fins a Buenos Aires.

A més de ser músic, estudia Comunicació Audiovisual. Com és això?

Sí, i ho continuaré estudiant l'any que ve. Jo em vull dedicar al cinema, també, des de la part del darrere, m'agrada molt dirigir.

Un any abans de participar a OTLa VozOT

La vida no s'acaba a Operación Triunfo. Jo hagués seguit «currant» per tirar endavant les meves cançons i el meu projecte, Operación Triunfo només et dona la visibilitat. El treball l'has de fer tu.

Algun dels seus referents musicals havia passat per alguna edició anterior d' OT

Jo de petit vaig viure OT1, i per mi va ser com una referència. De fet, li tinc molta estima perquè de petit m'encantava. Però sí que és veritat que al final els músics que m'han impactat, no sembla que hagin sortit d' OT, com per exemple Pablo López, que som molt amics. Ni jo, ni ell, semblem d' OT.

Què vol dir?

Doncs que no som ben bé cantants. Nosaltres som més compositors, més músics, que no pas cantants.

Hauria preferit guanyar el concurs o participar a Eurovisió?

Participar a Eurovisió. Perquè guanyar el concurs no serveix de res. De què serveix guanyar? Per guanyar 100.000 euros? No he entès mai això de guanyar o quedar últim. Vull dir, la que més ho està petant, va quedar última.

Llavors, Eurovisió va ser una bona experiència?

Sí, perquè al final veus com funciona un festival de grans dimensions, i a mi les grans produccions m'encanten. Soc superfan de Michael Jackson, Elton John, de Queen, i les coses grans m'atrauen molt.

Com es gestiona la fama sent tan jove?

Aquesta fama l'he viscuda des de la il·lusió i la naturalitat. Jo m'he llegit totes les biografies i he vist molts documentals sobre artistes que han hagut de viure tot això tan ràpid, i ja em sabia les coses dolentes i les coses bones. He intentat que les coses dolentes no m'afectessin, i he decidit quedar-me només amb el més bo.

Del nou disc, 1016

Aquest disc el fa especial que és el primer treball discogràfic que tinc, i que ho he compost tot en només un any i mig, amb tot el que ha passat. Entre la fama, els excessos, la rapidesa i les coses bones i les dolentes. Ha sigut com un terratrèmol que es diu 1016, que és el número del càsting d' OT, on la porta es va obrir.

Una cançó especial?

Totes són especials. Totes aporten color a aquest número.

Part dels beneficis del concert al Portalblau aniran a l'Open Arms. Què en pensa de la recent detenció de la capitana Rackete a Itàlia?

Em sembla que ens estem tornant bojos. Jo això no ho puc dir, però, com ells diuen, «abans presos que còmplices». Em sembla una frase molt valenta, per la seva part, perquè realment es juguen la seva vida, igual que tota la gent que estan al mar Mediterrani. Els recomanaria a tots aquests que detenen, que es llegeixen un llibre d'un amic meu que va creuar el Mediterrani i que parla sobre tota la tasca que ha fet després amb la seva ONG ajudant a tota aquesta gent que, com ell, va travessar el mar. El llibre es diu Viatge al país dels blancs, i l'autor Ousman Umar. Em sembla que més persones com l'Ousman haurien de decidir coses tan importants com quines són les lleis per rescatar persones del mar que estan sent perseguits o estan fugint de la guerra en el seu país. Jo els envio un petó molt fort sempre a tots els integrants de Proactiva, a tots aquells que ajuden a rescatar persones, perquè no és fàcil. I a més, vaig fent aportacions econòmiques, perquè està molt bé parlar però també està molt bé ajudar.

Amb 14 anys va començar a tocar en bars de Palafrugell, Palamós i Castell d'Aro.

Anava a tots els llocs on em volien per fer música i per pagar-me la carrera. Això feia que em coneguessin a altres llocs. La vida de músic.

No és que tingués casa per aquí, per casualitat?

No, que va, jo vinc d'una família humil. Només tinc casa al Prat. (riu).