20 de juliol de 2019
20.07.2019
METEORÒLEGS

Els «notaris» del temps

20.07.2019 | 00:48

L'estiu és, probablement, una de les èpoques de l'any en què tothom està més pendent dels del temps: per saber fins a quants graus s'enfilaran els termòmetres, si a la nit refrescarà, si es preveuen ruixats o tempestes inesperades que facin entrar la roba o marxar de la platja... Hi ha persones, però, que n'estan pendents tot l'any: es tracta dels observadors meteorològics, que es dediquen a registrar i recollir dades com la pluja o la temperatura de diferents punts de la geografia catalana -i gironina- que permeten analitzar l'evolució del clima. Tres d'ells són Enric Estragués, de Banyoles; Josep Pasqual, de l'Estartit; i Gerard Taulé, de Girona i Salt.

En el cas d'Estragués i Taulé, van començar a interessar-se per la meterologia de ben joves, arran de presenciar en primera persona fenomens meteorològics extrems. Quan tenia set o vuit anys, a Estragués li va caure un llamp a l'habitació, i es va salvar perquè estava al col·legi. «Si no, hauria quedat fregit», recorda entre rialles. Més endavant, va patir la gran nevada de 1986, que el va atrapar a la carretera i el va obligar a anar a peu des de l'aeroport de Girona fins a Banyoles enmig de la neu. En total, va trigar 22 hores. Taulé, per la seva banda, es va quedar impressionat per l'aiguat del 16 de febrer de 1982, quan amb deu anys va veure com queien 170 litres i com el riu Ter va estar a punt de desbordar-se a Pont Major, i en zones properes va créixer tant que va obligar a tallar la carretera. «Em vaig acostar al riu i vaig veure que l'aigua anava molt alta», recorda. En canvi, en el cas de Pasqual, l'interès també li va venir de ben jove, però per motius pràctics: «El meu pare i els meus avis eren pescadors, i des de molt petit em portaven amb la barca. I en aquella època, per anar a pescar, s'havia de saber del temps», recorda. Va ser així com va començar a prendre notes, a fer les primeres observacions i prediccions.

Tots ells van començar a fer les primeres mesures amb aparells senzills. «Vaig començar amb deu anys a Pont Major i a Sarrià... agafava un termòmere i el duia a la mà, no sabia que s'havia de mirar en una caixa de fusta ni que hi havia unes condicions de l'organització meteorològica mundial», explica Taulé. Pasqual, per la seva banda, recorda: «Amb quinze anys, amb un pot de conserves mirava la pluja i amb un termòmetre senzill, la temperatura», recorda. Poc a poc, tots ells es van anar posant en contacte amb agències meteorològiques que els van anar proporcionant aparells per poder fer mesures més professionals. D'aquesta manera, ells recullen les dades i les envien a les agències per a la seva anàlisi i comparació.

Pasqual va estudiar Enginyeria tècnica agrícola; Taulé, Geografia, i Estragués, Física. Tots ells tenen diverses ocupacions, però no fallen a l'hora de mantenir al dia les seves observacions. «Has de tenir passió, t'ha d'agradar. I, sobretot, constància, per evitar que hi hagi llacunes entre les dades. Si no, després s'han d'omplir amb mètodes estadístics, però no és el mateix», adverteix Taulé.

Estragués hi està d'acord, i explica que, com en qualsevol feina, l'experiència és un grau: «Es necessita conèixer el temps: saber tots els núvols, la seva forma, els que poden portar pluja, els que no, conèixer els vents... i és una cosa que no s'aprèn de cop, sinó a base d'experiència i de viure molts fenomens meteorològics», explica. En el seu cas, ha aconseguit transmetre la passió al seu fill, Gabriel, que l'ajuda i que serà el seu successor quan ell ja no pugui recollir dades.

En el cas de Pasqual, és conegut, sobretot, per recollir dades sobre la temperatura i el nivell del mar de l'Estartit. «Encara tinc la barca del meu pare, i surto a mirar la temperatura un o dos cops per setmana. Ho trobo interessant i m'agrada, i amb el pas del temps ja es una responsabilitat», explica.

Canvi climàtic, una «evidència»

Si en una cosa estan tots tres d'acord és que el canvi climàtic no és una amenaça, sinó una realitat. I les seves dades ho avalen. «A l'Estartit, la temperatura de l'aire en els últims 40 anys ha pujat entre un i dos graus i, en el cas del mar, ha augmentat un grau en superfície i mig grau a 80 metres de fondària», assenyala. A més, en els últims 25 anys, el nivell del mar ha pujat mig pam. «A l'estiu no passa res, però quan hi ha temporal, hi ha més conseqüències: la mateixa intensitat fa més mal», assenyala Pasqual.

També Taulé considera que el canvi climàtic ja és «una evidència». Des de 1950, indica, la temperatura ha pujat 1,5 graus a Girona, i també s'han reduït les pluges. «Plou menys i fa més calor», explica. Tot plegat comporta que hi hagi més nits tropicals, i aquest fet acaba essent contraproduent per al medi ambient, ja que «hi ha més consum d'aires condicionats i, per tant, més contaminació atmosfèrica».

De cara al futur, Taulé no es mostra gaire optimista: «Les temperatures seran més fortes, i les sequeres també seran més fortes. L'aigua serà un problema, ja que cada cop hi haurà més demanda per l'augment de població», vaticina.

Estragués, per la seva banda, creu que els fenomens meteorològics són cíclics i es van repetint cada cert temps, però adverteix que cada cop es produiran amb més violència: «A la vista de les dades, l'any 2070 les onades de calor no seran de nivell 3 ni nivell 5, sinó que seran mortals», afirma. «Fins ara, el màxim que hem tingut són 42 graus, però arribarem als 50. Tindrem el clima del nord d'Àfrica, i la gent es morirà a la feina, al carrer... Tot i això, el canvi vindrà a poc a poc i la gent s'hi anirà acosumant», indica Estragués.

Pel que fa a la pluja, vaticina que continuarà havent-hi la mateixa quantitat de precipitacions, però concentrades en menys dies: «Hi haurà la mateixa pluja que fa cent anys, però caurà en menys dies i, per tant, amb més violència. Això voldrà dir que l'aigua no es podrà aprofitar, ja que no s'empaparà i les fonts cada cop rajaran menys», assenyala. «Si aquesta tendència continua al llarg dels anys, la terra serà cada vegada més àrida i hi haurà sequeres importants», afegeix. Davant d'aquesta situació, creu que està en mans dels mandataris posar-hi remei: «Han de ser ells els que frenin l'efecte hivernacle», demana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook