L'islandès Ólafur Arnalds no va deixar escapar divendres l'oportunitat d'exhibir tot el seu talent en la que era la seva primera visita a terres gironines. Amb un concert precís, en el qual tots els detalls van estar cuidats amb extrem minimalisme des de la primera fins a l'última nota, el músic i compositor es va presentar al festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols en una actuació que va girar principalment al voltant del seu darrer treball, re:member (2018), encara que no hi van faltar algunes de les peces més emblemàtiques de la seva curta però brillant trajectòria.

L'autor, entre altres obres, de la premiada banda sonora de la sèrie britànica Broadchurch va sortir sol en un escenari pràcticament a les fosques. Si bé es va mostrar tímid al principi, agraint en tot moment al públic la seva assistència, el músic va acabar mostrant-se pròxim. Amb tres pianos -dos dels quals automatitzats amb un software creat per ell mateix-, tres violins, un contrabaix i una bateria, Ólafur Arnalds va traçar un emotiu viatge a bord d'una delicada combinació de clàssica contemporània, electrònica atmosfèrica i postrock ambiental, que pot recordar a les propostes de Yann Tiersen o Ludovico Einaudi.

Com si d'un d'aquells volcans -de nom impronunciable- que es troben a la seva Islàndia natal es tractés, la proposta d'Arnalds va arrencar de la foscor per trobar, in crescendo, l'erupció perfecta, en peces com la intensa Happiness Does Not Wait, situant el públic en una hipnòtica espiral d'emocions.

Després d'hora i mitja de concert, i responent als aplaudiments, Arnalds es va acomiadar amb un tall a piano dedicat a la seva àvia, i a la qual -segons va explicar- li deu la seva passió per la música, a la qual es va iniciar de jove, militant en el punk rock alternatiu nòrdic.