Fill i net de metges, Macip ha portat la seva passió un pas més enllà i actualment dirigeix un grup d'investigació contra el càncer a la Universitat de Leicester, al Regne Unit.

Salvador Macip (Blanes, 1970) és investigador, metge, divulgador i escriptor. Actualment exerceix de professor a la Universitat de Leicester. Es descriu com una persona treballadora i assegura que no sap què va venir primer: si la curiositat per la ciència o per l'escriptura. Enguany és el pregoner de la Festa Major de Blanes, el poble que l'ha vist créixer i on torna sempre que pot per estar a prop del mar.

Què el vincula amb Blanes?

Soc blanenc i, tot i que vaig anar a l'escola a Barcelona, a Blanes sempre hi he tornat. Sempre vinc a les festes, els caps de setmana i sempre hem mantingut la casa a Blanes. Fins i tot vivint a fora, sento que Blanes és casa meva.

Com se sent per haver estat anomenat pregoner?

És un honor molt gran i una responsabilitat molt gran. Que et demanin poder parlar una estona davant de tot el poble sobre com ho veus i obrir la festa major és una cosa molt bonica i m'ho he pres molt seriosament.

Com va ser la conversa amb l'alcalde per anomenar-lo pregoner?

Va ser una de les primeres coses que va haver de fer l'alcalde. A l'Àngel Canosa ja el coneixia. Un dia em va trucar i em va proposar ser el pregoner. És un gran honor.

Ja s'ha preparat el discurs?

Gairebé! He volgut combinar una mica dues coses: per un costat intentaré explicar com ha influït Blanes en la meva carrera, perquè aquí vaig començar a entendre que volia ser metge. També vaig començar a llegir, a escriure, a fer música i moltes de les coses que han definit com soc doncs van començar aquí, a Blanes.

A Blanes va començar a entendre que volia ser metge?

Sí. El meu pare tenia la consulta aquí, al carrer de l'Esperança, i sempre anava amunt i avall. De fet, el meu avi també era metge i quan va morir, el meu pare va heretar la feina. Quan va arribar el meu moment, vaig decidir fer una medicina una mica diferent, més dedicada a la investigació, però al final tots fem el mateix: intentem entendre què ens fa posar malalts però des de llocs diferents.

Diria que el seu pare i el seu avi han sigut els seus referents?

Sí. El meu pare va exercir fins al final de la seva carrera, gairebé fins als vuitanta anys. D'ell he après la passió per la feina, i això lligat amb l'esforç és el que m'ha fet tirar endavant. Jo espero poder estar tota la vida escrivint o al laboratori.

Què és el que més li agrada de Blanes?

Jo soc molt de platja i ara que visc al centre d'Anglaterra trobo molt a faltar el mar. Crec que Blanes té una platja preciosa i sobretot m'agrada venir a l'hivern, és una cosa fantàstica, em reactiva i em posa en contacte amb tots els records de la infantesa.

Algun racó en concret?

El castell de Sant Joan, que permet veure la costa cap al nord i cap al sud. A Blanes hi ha mil raconets bonics, com la font gòtica o la font de la mina cristal·lina, que era la font que tenia al costat de l'escola i sempre hi passava pel davant per arribar-hi.

Què li falta a Blanes?

Penso que Blanes s'ho ha de creure més. Som un poble capaç de fer de tot, i hem tingut gent molt important, com per exemple Roberto Bolaño, que va estar molt de temps a Blanes. Potser la imatge que et queda de Blanes és més com un poble bonic de la costa, però si grates la superfície t'adones que hi ha gent molt creativa i molt potent. Crec que l'Ajuntament ha d'afavorir tota la creativitat del poble i posar Blanes al mapa de destinació cultural i com a focus de creativitat, perquè hi ha molt de potencial.

I què s'ha de millorar?

Crec que hem d'apujar el nivell de civisme. Jo visc a Anglaterra i els anglesos són gent molt cívica, ho tenen tot net, respecten els veïns... Sobretot a l'estiu, a Blanes això es nota molt.

Com es definiria?

Soc una persona molt creativa, penso que fins i tot amb la ciència es requereix creativitat. Soc molt hiperactiu i tot el que he aconseguit és fruit de l'esforç. Soc molt conscient de la cultura de l'esforç, i això ho he après creixent a Blanes. Potser s'ha perdut una mica la cultura de l'esforç que hi havia abans, però a la vida si vols alguna cosa has de treballar fort, i jo soc molt i molt treballador.