Blanes va encetar ahir al vespre la Festa Major de Santa Anna, que s'allargarà fins diumenge vinent amb el pregó d'inici de les festes, que va ser pronunciat enguany per l'investigador en medicina i escriptor Salvador Macip. Com és habitual, la plaça dels Dies Feiners es va quedar petita per donar cabuda al prop d'un miler de persones que s'hi va aplegar per no perdre's cap detall.

Bona part del pregó de l'investigador en medicina i escriptor Salvador Macip va ser protagonitzada per la nostàlgia. Va recordar com l'ha influït Blanes des de la seva infantesa, i l'ha format en diversos aspectes: com a persona, metge, lector, científic, lector de llibres i còmics, escriptor, cinèfil i músic. A través d'aquest passeig per la seva memòria, va esmentar personatges i indrets característics de la vila on comença la Costa Brava. El pregoner va remarcar que es tracta d'un municipi que bull de força, d'energia i de creativitat.

També es va referir a l'actual context polític nacional i estatal, i va lamentar que una terra d'acollida com sempre ha estat Blanes ara alimenti l'odi des d'alguns sectors pel senzill fet de portar un llaç groc o penjar una pancarta. «Hem de recordar que la gràcia és que tots som diferents. La gràcia és que pensem diferent», va dir. «Ara, a més, estem dividits en independentistes i unionistes i sembla que això, ara sí, ens hagi de portar a la guerra. Un dels principis bàsics de la democràtica és la llibertat de pensament i d'expressió, i això no ho hauríem de perdre mai de vista. Hem de celebrar la dissidència», va afegir.

Per resoldre aquest conflicte d'idees, va apel·lar tant a la societat com a la classe política per tornar a aprendre a viure i conviure en pau. Salvador Macip va enllaçar aquesta temàtica amb els casos d'abusos sexuals i violència de gènere que recentment estan proliferant de manera alarmant: «Hem de crear un espai lliure d'odis i abusos. Un espai on tots ens sentim segurs», va demanar. «El repte és crear un entorn on el color de la pell, l'idioma, la religió, les idees o la identitat sexual no siguin raó per a l'exclusió, la marginació o la violència».

En el darrer tram del seu discurs va reivindicar la necessitat que preservem el mar i es va referir a la dramàtica situació que viuen els refugiats que moren intentant travessar-lo. «Vull una Mediterrània que reparteixi esperances, no que sigui la tomba dels somnis». Per això, el seu darrer missatge va estar carregat de vida i sentiments positius, reivindicant el fet de ser blanenc: «Vull que Blanes sigui per a tothom el que ha sigut sempre per a mi quan creixia: un petit paradís».