La complicitat entre Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida és difícil de trobar. Fent de l'escenari un espai d'experimentació, la cantant i el pianista van superar les expectatives del públic.

Mentre l'auditori emmudia expectant, un punt de llum al costat de l'escenari donava el tret d'inici del concert. La cantant, asseguda a terra propera al piano de paret que tocava Mezquida, cantossejava la melodia de My funny valentine, que més endavant van explicar que va ser la cançó amb la qual es van conèixer en un bar de Gràcia. Després de la breu aparició van cantar Estrela, Estrela, del brasiler Vítor Ramil, amb una fluïdesa i complicitat màgica entre tots dos que es transmetia als espectadors.

Pérez Cruz, que tornava a actuar a casa, encara estava més emocionada per l'ambient familiar que dipositava el públic. La cantant va dedicar el concert a la seva germana Glòria i l'Alfons, i seguidament va cantar Vestida de nit, una de les cançons més populars de l'artista, que dona nom al seu disc del 2017, de la qual la seva mare en va escriure la lletra i el seu pare, la música.

El concert va ser una conversa constant entre els dos músics, a la qual eventualment deixaven que el públic hi entrés, generant una atmosfera que s'emportava els oients, que acabaven cantant algunes de les estrofes.

Durant la vetllada van anar explicant els orígens del projecte, admirant-se mútuament i creant una combinació artística excepcional.

Al llarg de l'espectacle, la cantant va intervenir diverses vegades per agrair al públic la seva presència, emocionada per reconèixer tantes cares i ser a casa. Combinant el català, el castellà, el portuguès i l'anglès, Pérez Cruz va cantar cançons com Barco Negro, Plumita, Sound of silence o Ensumo l'abril. També van fer esment de la bona connexió entre tots dos, emfasitzant en què gairebé no els havia fet falta assajar «perquè tot sorgia». En aquest punt, la cantant va afegir que fer música era la seva cura diària.

Per acabar el concert, els artistes van agrair la feina de l'equip i la companyia de professionals mentre presentaven les tres últimes cançons que van anar seguides: Christus Factus Est, amb la qual la cantant va explicar que va aprendre el significat de pertànyer en un grup cantant-la amb La Coral Nit de Juny; Lonely Woman, que va descriure com «de terra i foc», i My funny Valentine, per acabar el concert de manera circular.

Més bisos

Però, tot i que molta gent es va aixecar, l'espectacle musical no va acabar aquí. Després d'explicar la curiosa sessió de fotos que s'havien fet al lavabo del pianista, acompanyats per un piano petit, van fer la seva versió de No surprises i tot seguit la cantant va deixar embadalits els oients que no havien marxat amb la coneguda Pequeño Vals Vienés, aquest cop amb una versió inèdita acompanyada només pel piano.