24 de juliol de 2019
24.07.2019
FESTIVALS

Rere les bambalines dels festivals d'estiu

Un any més, els festivals a l'aire lliure es converteixen en els protagonistes de l'estiu a la Costa Brava · Els directors de Peralada, Cap Roig i Porta Ferrada expliquen els secrets de la seva organització

23.07.2019 | 23:31
Rere les bambalines dels festivals d'estiu

L'estiu, a la Costa Brava, és sinònim de festivals. N'hi ha molts i de molt variats, però n'hi ha tres que destaquen especialment pel seu prestigi, tradició i popularitat: el festival de Peralada, organitzat pel Grup Peralada al castell que porta el mateix nom; el festival dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, impulsat per La Caixa i gestionat per Clippers; i el festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, impulsat per l'Ajuntament i gestionat per The Project. Parlem amb els directors dels tres certamens: Oriol Aguilar (Peralada), Juli Guiu (Cap Roig) i Iñaki Martí (Porta Ferrada) per descobrir què comporta organitzar tres dels festivals d'estiu més importants de Catalunya.

Quant de temps triguen en organitzar el festival?

Peralada: Programar un festival com el de Perlada, que té l'òpera i la dansa com a principals bases, pot necessitar dos, tres o fins a quatre anys d'antelació. Ara, per exemple, ja es troben immersos en la preparació de les edicions de 2021 i 2022. «Les grans companyies fan temporada al seu teatre i només surten a l'estiu, de manera que les has de sol·licitar amb molta antelació perquè quadrin les agendes», explica Aguilar.

Cap Roig: El festival de Cap Roig, que té una base majoritàriament pop, treballa amb uns tempos més acotats. Segons indica Guiu, la programació es comença a preparar un any i mig abans, i la comunicació, amb cinc o sis mesos d'antelació. Tot i que sempre estan pendents de concerts i gires que es puguin obrir a última hora, «com més t'avancis, més tens la seguretat que les coses surtin bé», considera el seu director.

Porta Ferrada: El festival guixolenc es mou en uns tempos similars als de Cap Roig: sol treballar amb un any d'antelació, tot i que enguany és diferent, perquè estan pendents que es torni a convocar el concurs per renovar la gestió. Martí, però, garanteix que tenen «idees i ganes»: «Ja tenim algun nom al qual estem donant voltes, però caldrà veure si encaixa i com evoluciona el concurs», indica el responsable del festival.

Quina línia segueixen a l'hora de decidir la programació?

Peralada: «Els nostres criteris són, sobretot, la qualitat i l'excel·lència», afirma Aguilar. Partint d'aquesta base, afegeix, les línies mestres de Peralada són «una equació entre la tradició i l'avantguarda», i subratlla que no dubten en apostar per «la nova creació, el risc i els joves talents». «Un festival no ha de ser només exhibició, sinó que si vols ser digne de dir-te festival has d'apostar per crear i fer propostes, estrenes absolutes, encàrrecs de noves composicions...», reflexiona el director.

Cap Roig: El festival de Calella es defineix a si mateix com a «eclèctic». Segons Guiu, la raó principal és que, en concentrar-se en només unes poques setmanes d'estiu, intenten obrir al màxim el ventall artístic per tal d'atreure tanta gent com puguin. Un exemple és el «mini Cap Roig», una programació infantil que van iniciar fa un parell d'anys i que ha suposat un gran èxit que els ha permès obrir-se a un nou públic.

Porta Ferrada: The Project porta sis edicions organitzant el festival de Porta Ferrada, i Martí es mostra orgullós de com han aconseguit estrènyer la relació amb la ciutat. A l'hora de programar, segueixen dos criteris bàsics. El primer és l'eclecticisme: la varietat d'escenaris -ja que tenen l'Espai Port, el Teatre, el Monestir i el Guíxols Arena- els permet fer una programació diversa i amb diferents estils, des de la música fins a la dansa i al teatre. I el segon requisit és que els preus puguin ser assequibles per a tothom. En aquest cas, especialment per als ciutadans de Sant Feliu de Guíxols, a qui ofereixen alguns descomptes per tal que se sentin el festival més seu.

Què diferencia el seu festival de tots els que es fan a l'estiu a la Costa Brava?

Peralada: El festival alt-empordanès es caracteriza per tenir la dansa i l'òpera com a puntals, tot i que també s'obren a nous àmbits. «Hem apostat per propostes de l'àmbit del teatre, com el Cirque Eloize, actors i actrius de cinema amb una vessant musical... és un espai que ens agrada defensar com a propi, i que fa de Peralada un festival diferent, amb trets definitoris i que aporta un tret distintiu a la Costa Brava i a l'estiu», afirma Aguilar.

Cap Roig: Un dels principals atractius que té el festival és el seu entorn: els jardins de Cap Roig, situats dalt d'un penya-segat a la Costa Brava i amb un castell al bell mig. «És un paradís, un lloc únic al món per fer concerts i gaudir del teu artista preferit en un entorn màgic», explica Guiu. Per això, segons el director, un dels trets característics del festival és que el públic no només viu l'espectacle, sinó l'experiència completa: «Volem que sigui una nit per recordar», assegura.

Porta Ferrada: Martí ho té clar: el que fa diferent Porta Ferrada de la resta de grans festivals és que aquest és un «festival de ciutat» amb més de 20.000 ciutadans al darrere. «No estem en un castell ni en un jardí botànic, que són privats, sinó que estem en una ciutat i tenim una responsabilitat amb els ciutadans. Per això, els hem d'oferir un cert retorn amb una programació de qualitat, per a tots els públics i que pugui atreure el màxim de gent possible per gaudir de l'oferta d'oci i gastronòmica de la ciutat», reflexiona.

Hi ha massa festivals d'estiu a la Costa Brava?

Peralada: Per a Oriol Aguilar, el fet que la Costa Brava tingui un nombre «tan fabulós» de festivals significa que el país «té energia i vitalitat», i considera que ha de ser el públic qui decideixi si tantes propostes poden coexistir o créixer. «Davant d'aquesta fantàstica eclosió de festivals, perquè la música en viu és un fenomen social a l'estiu, segurament fa falta fer un pas més i apujar una mica el nivell de l'oferta, que no hi hagi els mateixos artistes a tot arreu i que hi hagi certa especialització», considera. Per això, creu que cada festival hauria de tenir «una identitat pròpia» i fer una aportació cultural, més que no pas tot sigui «tan efímer i voladís».

Cap Roig: Juli Guiu està convençut que l'oferta de festivals d'estiu a la Costa Brava no és massa àmplia. «Les dades demostren que la gent ho accepta bé, perquè som un país culturalment molt ric i tenim molt interioritzat el fet d'anar a escoltar música a l'aire lliure a l'estiu», assenyala.

Porta Ferrada: Iñaki Martí admet que hi ha molts festivals d'estiu, però no creu que això sigui preocupant, sinó al contrari. «Sí, hi ha una oferta important, i cal treballar per intentar diferenciar-se els uns dels altres, però no crec que sigui greu», reflexiona. I és que, segons el responsable de Porta Ferrada, la proliferació de festivals genera activitat i atrau turisme, moviment, gent... «i això al final belluga l'estiu, que al final és una espècie molt curta».

Quin artista està especialment satisfet d'haver pogut portar i quin té pendent a la llista?

Peralada: Aguilar explica que darrere de cada artista que visita el festival hi ha una relació «molt forta, gairebé familiar», i recorda noms com Plácido Domingo, Carlos Acosta o Ángel Corella, que tenen una relació molt estreta amb el festival. Aquest any es mostra especialment il·lusionat per la presència del director Gustavo Dudamel, que dirigirà per primer cop a Peralada un concert i comptarà a més amb la presència de la seva parella, l'actriu María Valverde. Més endavant, li agradaria molt poder portar la soprano alemanya Anja Harteros.

Cap Roig: Guiu prefereix no donar noms: «Seria injust dir-ne només un, perquè tots són especials i també són molts els que ens agradaria portar», assenyala, diplomàtic.

Porta Ferrada: Malgrat que la llista és llarga, Iñaki Martí es mostra especialment satisfet amb artistes que encaixen bé dins del festival, com ara Jamie Cullum o Patti Smith, que ja va venir fa un parell d'anys i ara torna. També Pablo Alboran, Manolo García, Bryan Ferry o Ludovico Einaudi tenen bon feeling amb el festival. I un desig? «Poder dur Van Morrison ens agradaria molt», confessa el responsable del certamen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook