La cantant andalusa, a punt de presentar nou àlbum, canta els últims compassos de la gira La Calma, el treball amb el qual ha tornat als escenaris després de la maternitat.

El primer cassete que va treure, quan tenia 10 anys, es deia casseteGracias madre.

La veritat és que és un canvi en la vida bastant fort, però positiu i gratificant. Va ser en el moment just i perfecte de la meva vida. Crec que has d'estar preparada quan prens la decisió, perquè és un canvi vital. Et canvia i es veu tot des d'un altre prisma, però es gaudeix i jo he tingut l'oportunitat de fer-ho i després de tornar a la feina i donar el millor de mi.

És complicada la conciliació?

Vaig tenir la sort de poder estar dos anys sense treballar i estar allà cada dia per la meva filla. Crec que difícilment una dona treballadora avui en dia ho pot fer. Les meves circumstàncies van ser així i els següents anys he estat treballant i compaginant la faceta de mare i de dona treballadora, i és complicat, la veritat. Et planteges com de difícil ha de ser per una dona que tingui una jornada laboral de 8 hores, i crec que ha de ser molt, molt complicat. És complicat estar en les dues coses en cos i ànima.

Per què La Calma

El disc es va crear en un moment de molta calma després d'un moment complicat, d'estar embarassada i trobar-me a mi mateixa. S'ha fet molt a poc a poc, sense cap tipus de pressió. Després de 3 anys s'ha mantingut una mica aquest lema, treballar des de la calma i l'equilibri.

El nou disc que traurà en breus seguirà amb aquesta filosofia?

Sí. Estic molt satisfeta amb el disc anterior, on hi ha una mica de tot i hi ha molt de mi. Estic molt il·lusionada, ja està quasi acabat i al setembre crec que treurem el primer single.

Alguna cançó especial?

De La Calma hi ha una cançó que és molt especial en la meva vida, perquè, a més, la vaig escriure i compondre jo per dedicar-la a la meva filla. Així també ho ha rebut el públic perquè la canto als concerts i la gent s'emociona. Per tant, potser triaria aquesta, que es diu Estrella, com ella.

També hi ha Ni una más

Va dedicada a aquesta lluita contra la violència de gènere. De fet, el títol coincideix amb el lema que hi havia en aquell moment. Per mi, la dedicació va per la dona, per aquest crit de força de dir «fins aquí hem arribat», que no n'hi hagi ni una més.

En els darrers anys, tan sols vostè i Ruth Lorenzo han aconseguit fer arribar Espanya al «top 10» d'Eurovisió. Quin és el secret per treure un bon resultat?

Crec que no hi ha secret. El millor que algú pot fer és posar-ho tot de la seva part en una candidatura, triar una bona cançó, i treballar-ho molt. Tant la Ruth com jo hi vam anar amb cançons poderoses i amb veus potents i, potser això és un camí. Però no sempre es pot repetir la mateixa fórmula, i penso que sempre estarem allà fins que un any soni la flauta.

Què en pensa de la nova generació artistes que hi han anat els darrers anys?

M'encanten. Crec que estan molt preparats, musicalment tenen molta formació, tenen una barreja d'estils, de so, de tot, que crec que és molt positiu per la nostra música.

Què li suscita l'escenari de Cap Roig?

Tinc moltíssimes ganes de tocar-hi. Tinc companys que han tocat allà i és un dels festivals més especials. Quan va sortir la possibilitat d'anar a alguns festivals així, un dels primers va ser Cap Roig. I per mi és un d'aquells llocs especials on volia arribar i dins d'aquesta gira que ha sigut molt especial, posar-hi el colofó aquest estiu en escenaris com aquest, és un regal. És una cita que espero amb ganes.