Com una gran onada dansaire, el ballet de Biarritz va representar la nit de divendres el mite bíblic de Noè al festival de la Porta Fer­rada. D'aquest relat clàssic, el coreògraf Thierry Malandain n'ha capturat la riquesa simbòlica i ha deixat en un segon pla el missatge religiós, jugant en tot moment amb l'element de l'Aigua com a punt central de l'espectacle, a vegades destructor o constructor de la vida.

Malandain, en declaracions al Diari de Girona, va explicar els punts crucials d'aquest ballet, que combina un rerefons clàssic amb tocs de modernitat, amagant una visió crítica amb la societat actual. «Tot comença amb la mort d'Abel, la primera mort per maldat de l'home.

El diluvi, gran catàstrofe

Tot seguit arriba el diluvi, la gran catàstrofe causada per la humanitat», va assenyalar, fent un paral·lelisme amb la crisi climàtica dels nostres dies. «Adam i Eva sorgeixen de les aigües per repoblar la humanitat, nous, renovats: han arribat per repoblar el món. Però la història es repeteix i l'espectacle acaba igual que comença, com un cicle: torna la maldat», va indicar el coreògraf.

El coreògraf francès posa en escena un Noè més abstracte, on el que importa és el concepte del ballet com un corrent estètic. Els 22 ballarins de la companyia juguen amb l'element aquàtic, en un espectacle on la simetria i la unitat són presents en tot moment i l'equilibri es veu estroncat en certs moments per l'element destructor, provocat pel mateix home.

L'espectacle va entusiasmar el públic assistent, que no podia estar-se d'aplaudir entre escena i escena, aclaparat per tanta bellesa. L'Espai Port, però, no es va omplir i els espectadors es van concentrar a les primeres files, en cadires de plàstic habilitades a la zona de pista, sense desnivell, fet que dificultava la visió completa de les figures esveltes i harmòniques dels ballarins.

Tanmateix, el públic, amant del ballet, va decidir deixar-se portar per les ones.