28 de juliol de 2019
28.07.2019
Diari de Girona

Exposant les arrels

Ben Harper torna al jardí botànic de Cap Roig per repassar els seus primers treballs

28.07.2019 | 00:09
Exposant les arrels

Les llargues arrels de la trajectòria musical de Ben Harper, que es ramifiquen entre el folk, el blues, el reggae i el rock i s'alimenten d'una infància passada entre instruments, van quedar divendres al descobert en una altra visita del nord-americà a Calella de Palafrugell.

Dos anys després del darrer recital al festival de Cap Roig, va recalar-hi per repassar els seus primers treballs davant d'uns 1.800 espectadors i envoltat per The Innocent Criminals, la banda que l'ha acompanyat intermitentment durant la seva carrera.

Amb la lap steel guitar sobre la falda, va despertar els primers aplaudiments amb Gold to me i Steal my kisses from you, l'arrencada d'un viatge cap als 90, per espessigar àlbums com Welcome to the cruel world, el seu debut, ara fa 25 anys.

Aclamat amb algun crit de «Benito!», va desgranar temes com Please bleed, Walk away o Deeper and deeper, en la que va generar un parèntesi de poderosa intimitat interpretant-la sense micròfon, abocant el doll de veu a la platea. 
Va repetir la jugada amb Amen omen, que va fer posar el públic dempeus, abans d'encendre més el personal amb Forever.

Sol a l'escenari o fent brillar els seus acompanyants -Juan Nelson al baix, Leon Mobley a la percussió i Oliver Charles a la bateria- deixant-los espai a improvisacions, com a Fight for your mind, va anar enfilant la recta final d'una vetllada de més de dues hores de blues i folk en què també es va lluir com a soulman.

Diamonds on the inside va ressonar pel jardí botànic gairebé nua, amb Harper secundat només per un lleuger punteig instrumental i el xerric dels grills de l'Empordà, per tancar versionant Stevie Wonder amb Superstition.

L'entusiasme dels assistents va convocar de nou els músics a l'escenari pels primers bisos, Jah work i Ground on down. Van ser el preludi de la delicada Welcome to the cruel word, que va presentar mirant de nou enrere, als orígens.

Acaronant la guitarra que recolzava als genolls, va recordar els anys de joventut, quan va aprofitar un viatge a Espanya per visitar la botiga d'una nissaga de fabricants de guitarres que es remunta a finals del segle XIX, Ramírez.

«La meva família té una botiga de música, fa 62 anys que és oberta, hem sobreviscut a Amazon!», va bromejar per reivindicar el petit comerç. Va avisar que si algú compra una guitarra inadequada per internet a un nen, només pel preu, pots d'allunyar-lo per sempre de l'instrument.

«I així, Amazon ens podria costar el nou Jimmy Hendrix», va dir rient, deixant a la vista, una vegada més, el vigor d'unes arrels que, ben clavades en el que creu, li han permès erigir-se com un gegant musical.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook