30 de juliol de 2019
30.07.2019
Diari de Girona
FESTIVAL DE CAP ROIG

Sensibilitat a flor de pell amb la prodigiosa veu de Pastora Soler

L'artista andalusa es va sentir «privilegiada» per actuar al festival de Calella per primer cop · La cantant va interpretar els millors èxits de la seva carrera i del seu darrer disc · Va voler demostrar que els episodis de pànic escènic ja formen part del seu passat

30.07.2019 | 00:46
Sensibilitat a flor de pell amb la prodigiosa veu de Pastora Soler

«No sabeu la sort que tinc d'estar aquí i d'haver complert un somni». Amb aquestes paraules, Pastora Soler iniciava el recital diumenge passat al Festival Cap Roig. L'ocasió s'ho valia i és que era la primera vegada que hi actuava. «El festival sempre ha sigut un referent per a mi i és un honor compartir cartell amb aquests grans artistes», afirmava Soler, visiblement emocionada. Fa quatre anys, l'artista sevillana va patir atacs de pànic escènic que la van obligar a retirar-se dels escenaris temporalment. El 2017 va publicar un nou disc, La Calma, que suposava el seu retorn al panorama musical amb una gran seguretat i força, sempre des de la tranquil·litat, és clar. Després d'una llarga gira i a punt de treure un nou disc –va anunciar que sortirà el setembre–, Soler va tornar a demostrar que la seva veu segueix sent tan prodigiosa com sempre, sense rastres de feblesa.

Després d'introduir el concert amb Desnúdame el alma, Vuelves a la vida i Te despertaré, Soler es va dirigir al públic amb tota una declaració d'intencions. «Hem de cantar, ballar, riure, plorar i sentir. Tinc històries per tothom, anem a passar-ho bé!». Dit i fet, la cantant sevillana va complir les expectatives amb escreix i va oferir un repertori variat i intens que va fer sorgir els sentiments a flor de pell. Aquesta sensació es va accentuar quan va arribar el moment d'homenatjar les seves arrels i va interpretar un mix de coples amb una potència vocal admirable. Els assistents es van aixecar dels seients per primera vegada amb una gran ovació. Seguidament, el recital va prendre un altre rumb amb cançons més animades i populars com la festiva Vive; la reivindicativa i feminista Ni una más; la melòdica La mala costumbre, que va cantar entre el públic mentre intercanviava mostres d'afecte amb els seus fans; i la coneguda La tormenta. A l'inici dels bisos, l'escenari de Cap Roig es va convertir en un «tablao» flamenc amb Que no daría yo que va captivar un públic impacient, a l'espera de l'eurovisiva Quédate conmigo, que va despertar l'eufòria col·lectiva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook