30 de juliol de 2019
30.07.2019
Diari de Girona
L'ESTARTIT

The Golden Gate Quartet: una icona per tancar el festival de Jazz

La seva actuació va permetre al públic acostar-se a l'essència emocional de la música negra La música gòspel és el seu principal segell, però també el blues i el jazz

30.07.2019 | 00:46
The Golden Gate Quartet durant la seva actuació.

The Golden Gate Quartet és alguna cosa més que un grup musical. Són una icona de la cultura afro-americana. Fundats el 1934, els seus 85 anys d'història els han consolidat com un dels grups més rellevants de la música d'arrel sorgida dels espirituals negres i que es manifesta, sobretot, en la música gòspel, però també en el blues i el jazz. Evidentment, el grup ha tingut diverses formacions al llarg dels anys, amb la majoria de membres amb una llarga permanència al conjunt; actualment el tenor Frank Davis hi és d'ençà del 1995 i, encara, el baríton Paul Brembly des del 1971. Els altres dos components són Timothy Riley (al grup des del 2012) i el baix Terry Francis (des del 1998).

Efectivament, al concert amb què van tancar la sisena edició del festival de Jazz de L'Estartit-Costa Brava, els Golden Gate Quartet van reivindicar que la seva música va més enllà del gòspel. La música religiosa nord-americana és un gènere en ell mateix, que arrenca dels cants religiosos que entonaven els esclaus a les plantacions. A les esglésies s'utilitzaria la música com a forma d'expressió unint el servei religiós i els càntics: una bona part del temes interpretats pel Golden Gate Quartet a l'Estartit tenien aquest component, ja fora cantant episodis bíblics o bé amb càntics de pau, amor i fraternitat. Himnes que, malgrat la distància cultural i lingüística, van calar emocionalment en el públic, gràcies també a les precises explicacions que Davis oferia de cada tema.

Interpretació propera i popular

El Golden Gate Quartet uneix aquest sentiment espiritual amb una interpretació propera i popular, que és la clau de volta del seu èxit mundial, que els es ha convertir en un dels més reconeguts conjunts i grans divulgadors de la música negra, amb el seu repertori que pren elements del jazz o del blues per popularitzar la tradició. Més enllà de la música, exquisidament formal, i de la innegable qualitat tècnica dels quatre membres del grup i dels músics acompanyants, la seva actuació va aconseguir apropar-nos a l'essència emocional de la música negra.

El concert previ al grup americà va anar a càrrec de la jove Rita Payés, acompanyada d'Elisabeth Roma. Payès és una de les joves promeses del jazz a Catalunya. Sobradament preparada i amb una meravellosa veu, la trompetista va iniciar un capítol brillant al festival de música que, esperem, tingui continuïtat en futures edicions. Les seves interpretacions de temes de la bossa nova van ser impressionants, unint tradició i modernitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook