Una Violetta alliberada, empoderada i que gaudeix de la vida que vol portar sense preocupar-se del que pensin els altres. Aquesta és la protagonista de Sempre Libera, la versió de La Traviata que s'estrenarà el proper 5 d'agost al Festival de Peralada, amb direcció escènica de Paco Azorín i la direcció musical de Riccardo Frizza. Una nova lectura del clàssic de Verdi que suposa la segona col·laboració d'Azorín i Frizza a Peralada, després que l'any 2015 signessin plegats Otello.
Azorín, doncs, traslladarà La Traviata - L'Extraviada, una mena d'eufemisme de prostituta a la italiana- al segle XXI, fet que, segons indica, permet oferir una visió «molt més oberta, global i integradora». Per a Frizza, tanmateix, La Traviata ja és de per si una obra contemporània, que ja ho era al segle XIX i ho continua essent en l'actualitat, perquè els mals de la societat no canvien. «En el fons, era una obra que parlava de la hipocresia de la burgesia, d'una societat on tothom sabia què passava i ho volia tapar. I ara ho portem a l'actualitat, amb els problemes que tenim avui, com la violència masclista... jo crec que Verdi ho hauria apreciat», assenyala el director. Per això, es mostra satisfet de poder fer una Traviata moderna, «perquè el missatge que Verdi ens va voler enviar en la seva època continua essent vàlid, potser fins i tot més en l'actualitat». «La hipocresia i la mentida que hi havia al segle XIX encara romanen avui, i l'únic que s'ha de fer és actualitzar el context per fer-lo una mica més modern», afegeix.
Respecte per la música
Tot i això, Frizza destaca que, malgrat la modernització de la història i l'escenari, la música es manté pràcticament intacta. «Crec que la música de La Traviata és immortal, en el sentit que hi ha melodies que són molt conegudes per al públic, amb tensions i una part molt dramàtica subratllada per la música... és una de les grans obres mestres del segle XIX que mai caduca», indica. Per això, es mostra especialment agraït per treballar amb Azorín. «És un director a qui li agrada actualitzar les històries, però que és molt respectuós amb la música. I per a mi això és molt important», assenyala. De fet, assegura que se sent una mica «notari» de la música, ja que és el responsable que sigui executada tal com la va escriure el compositor. «Crec que un director intel·ligent és el que sap treure d'un llibret -en aquest cas, La Traviata- un mateix missatge sense necessitat de fer canvis musicals», considera. De fet, des del seu punt de vista, la veritable dificultat consisteix en oferir un missatge actual i que connecti amb el públic d'avui en dia però mantenint el que el compositor va escriure en la seva època. «És un gran repte, però quan s'aconsegueix, li dona una força increïble», indica.
En aquest cas, Frizza dirigirà l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, amb qui ja ha treballat en anteriors ocasions i amb qui se sent d'allò més a gust. «De fet, aquest és un dels motius per anar a Peralada, perquè amb l'Orquestra del Liceu m'hi trobo molt bé i estic segur que poden donar-me el que jo els demano, i això és molt important», explica. «A vegades, quan treballes amb orquestres que no coneixes tens el dubte de com anirà, de si aconseguiràs transmetre allò que tens al pensament... però en aquest cas, ja sé que amb ells segur que ho podré fer», considera.
Pel que fa a les veus, el repertori estarà encapçalat per la soprano russa Ekaterina Bakanova en el paper de Violetta, mentre que el tenor René Barberà es posarà en la pell del seu estimat, Alfredo. El baríton nord-americà Quinn Kelsey interpretarà el rol de Giorgio Germont -pare d'Alfredo i malvat de la funció- i també es comptarà amb la persència del Coro Intermezzo.
L'escenari ideal per innovar
Frizza valora que un festival com el de Peralada, que és un del més prestigiosos de l'Estat en l'àmbit operístic, hagi apostat per una proposta «diferent i innovadora» com aquesta. «Fer òperes i produccions del segle XXI és més fàcil, però fer un repertori del segle XIX, posar-lo al dia i oferir noves lectures, és molt més difícil», reflexiona. Tot i això, considera que els festivals d'estiu com aquest són, precisament, l'escenari ideal per intentar-ho. «Un festival és el lloc perfecte per fer experiments, molt més que durant una temporada de teatre. En una temporada amb abonament hi ha un públic que està consolidat, i que potser és més tradicional... en canvi, un festival és el lloc ideal per fer noves propostes i lectures, que potser seran ben o mal rebudes, però el seu deure és intentar-ho», reflexiona. I conclou: «No té sentit que tanquem els teatres a l'estiu però continuem fent el mateix en els festivals».
Sempre Libera s'estrenarà al Festival de Peralada el proper dilluns, 5 d'agost, i s'oferirà una segona representació dos dies després, el dia 7.
