01 de agost de 2019
01.08.2019

Pau Riba: «La Nova Cançó era un pop-rock fluixet, no en sabien gaire»

Cinquanta anys després de l'èxit del seu disc cabdal, el cantant arriba per primera vegada al festival Portalblau, on actuarà aquest dissabte rememorant «Dioptria»

01.08.2019 | 00:09
Pau Riba: «La Nova Cançó era un pop-rock fluixet, no en sabien gaire»

Pau Riba actuarà a l'escenari del Mar d'en Manassa dins la seva gira 50 anys de Dioptria. El músic rememorarà els temes que el van fer conegut en la seva etapa «d'adolescent hippie» que continua portant dins.

L'àlbum de Dioptria es torna a reeditar 50 anys després. Quina diferència hi ha entre els dos discos?
No hi ha molta diferència perquè s'han utilitzat els mateixos màsters. El que sí que s'ha fet ha sigut remasteritzar-ho. Està més d'acord amb la gravació original la reedició que no pas l'edició, perquè abans, amb el tall de cetac sempre es retallaven freqüències, i en canvi ara està puríssim. Munster Records ha fet una supèrbia reedició.

Quina acollida ha tingut entre el públic?
De moment la cosa està anant molt bé. Se'l compra molta gent encara que tinguin l'edició original. És clar, són 50 anys! Totes les coses que van disminuint de presentació, de qualitat, es ratlla una mica per aquí, i la gent s'ho torna a comprar. A part d'això també hi ha alguns detallets de la portada que s'han corregit i, per tant, aquesta nova versió s'adapta molt més a la idea original que jo tenia.

Són molts anys dalt dels escenaris. Pensa continuar cantant molt de temps més?
Oi tant! Penso continuar 50 anys més! És la meva idea, després ja veurem la natura què em concedeix.

Què va ser controvertit de Dioptria quan va publicar-se?
No recordo que fos controvertit. Sí que va ser una gran sorpresa perquè va trencar una mica la tònica de tot el que s'estava publicant arran de la Nova Cançó i inclús del rock autòcton. Era pop-rock així fluixet, tots plegats eren molt «novatos», no en sabien gaire. De tècnics no n'hi havia tampoc. Aquest disc va sorprendre perquè tenia tècnica, executiva i artísticament tenia un nivell, si no mundial, com a mínim europeu. Això va sorprendre molt, la qualitat dels músics que van interpretar els temes: en Toti Soler, en Jordi Sabatés, i el baix i bateria que són menys coneguts. I en aquell moment ja va brillar això.

Em referia a les lletres de les cançons. Tenien uns temes molt trencadors.
Sí, això sí. Jo provinc d'una família petitburgesa, de l'aristocràcia artística, literària o intel·lectual catalana i jo era un adolescent. Estàvem en ple franquisme, i el franquisme considerava que la família era la columna bàsica de la societat, i jo anava una mica en contra d'aquesta idea i, per tant, vaig començar a disparar contra la línia de flotació d'això, de la família petitburgesa més aviat de dretes.

Amb 70 anys, continua veient les coses de la mateixa manera?
Ara tot ha canviat molt. Ja no hi ha aquesta idea de família com a eix central de la societat, sinó que ara hi ha molts tipus de famílies. S'estan acceptant famílies monoparentals, famílies homosexuals, famílies de diversos pares i diverses mares, això ha canviat moltíssim. Hi ha hagut una revolució sexual entremig, hi ha hagut l'eclosió de l'ecologisme, etcètera. El món és una altra cosa ara mateix. Tot i això, la dreta i el feixisme continua imperant de manera molt bèstia i actualment, en aquests moments particulars tenim el Bolsonaro a Brazil, Trump als Estats Units, a Itàlia també hi ha un energumen. Vull dir, en aquests moments hi ha molts energúmens al poder i per això el feixisme torna a estar a l'alça. El meu disc en aquest sentit continua vigent i tocant la pera.

Què fan els hippies ara al segle XXI?
No t'ho sabria dir. Jo em continuo considerant hippie perquè continuo afí a la utopia hippie, a tots els preceptes que van portar a la revolució dels joves dels anys 60. Però no sé si encara hi ha gent que es considera hippie igual que jo. Després dels hippies van venir els punks, que anaven a matar hippies, i després van venir els caps rapats. El món ha canviat molt. Jo la joventut ja la veig allà baix i no sé ben bé què pensen o què deixen de pensar.

Creu que la seva música pot connectar amb els joves d'avui en dia?
Sí, jo crec que sí. Ara estem de gira amb el Dioptria i omplim i el públic respon perfectament.

Té ganes d'actuar per primera vegada al Portalblau?
Què vols que et digui, ganes d'actuar...[riu]. Jo sempre tinc ganes d'actuar perquè és feina, i són diners i és una «aventurilla» perquè hi vas i coneixes gent i la gent et coneix a tu. Però ganes, ganes, no sé com dir-t'ho... potser si tingués el ronyó folrat, m'ho estalviaria.

Hi ha alguna sorpresa preparada pel concert?
Sí, sempre tenim «sorpresetes» i coses, però les sorpreses, si es xiven, deixen de ser sorpreses. És... com li diuen avui en dia d'això d'explicar el final de la pel·lícula a algú que no l'ha vista?

Un espòiler?
Això! Doncs no vull fer espòilers.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook